La present fotografia, d’autor desconegut, forma part de la col·lecció d’imatges antigues de Barcelona trobades pel desaparegut Giacomo Alessandro. Pertany com a mínim a la segona meitat dels anys 10 del passat segle, i ens mostra una visita oficial de diferents autoritats a les obres de construcció del dipòsit soterrani de la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova. Aquesta infraestructura es va pensar perquè l'aigua que arribava per bombeig des de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella tingués suficient inèrcia per després ser enviada cap a la xarxa urbana de subministrament. La construcció, sota la supervisió de l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, anà a càrrec de Fomento de Obras y Construcciones. El resultat va ser un recinte tancat de 6.800 metres quadrats amb dues edificacions de planta baixa col·locades perpendicularment entre sí. L'edifici petit es va emprar com a magatzem per als instruments de mesura i com a casa de vigilància del guarda. L'edifici gran albergava al soterrani un dipòsit de 10.000 metres cúbics de capacitat, dividit en dos compartiments mitjançant un mur transversal. El dipòsit, a més, comptava amb una cambra de maniobres i una cubeta d'aforament per rebre les aigües provinents de la galeria. El fet d'estar construït amb formigó va suposar un gran avanç per l'època. A la planta baixa hi havia una piscina amb un sistema de murs per fer sortir del dipòsit l'aigua que havia entrat en primer lloc per a evitar l'estancament. La canonada de sortida recorria 123 metres tornant per la galeria fins a trobar el començament de la conducció de l'aqüeducte Baix de Montcada. El 1919 s'instal·là un dispositiu d'esterilització de l'aigua que la tractava amb una solució d'hipoclorits. De la maquinària interior s’encarregaren els enginyers Felip Steva i Joan Sitjes. El conjunt de la Trinitat Nova estava comunicat amb el de la Trinitat Vella per una galeria subterrània sota la carretera de Ribes i la línia ferroviària. Aquesta instal·lació fou construïda arran de la renovació de la xarxa de distribució d’aigua de Montcada degut a una epidèmia de febre tifoide que va malmetre la vella infraestructura. Va funcionar fins el 31 de març de 1989 i des del 21 de març de 2015 fou recuperat i reobert com a espai cultural i cívic i centre d'educació ambiental.
Per als qui no el conegueu, en Giacomo Alessandro Giacomo Alessando fou un arquitecte d'origen sard que va morir prematurament als 39 anys d’edat de leucèmia. Natural de Porto Torres, va arribar a Barcelona l'any 2009 per cursar el màster Laboratori de l'Habitatge del Segle XXI a la UPC el 2013. De manera altruista va voler estendre a Barcelona una iniciativa de recollida de fotografies antigues de la ciutat. En l’actualitat i com a homenatge hi ha un grup a Facebook anomenat “La Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro” que recull les fotografies que ell va cercar. Fins i tot hi ha un llibre editat. Hi ha imatges de tota mena, fins i tot, de l’actual Nou Barris.
Foto històrica: col·lecció Jorge Álvarez (Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro).
Foto moderna: Arxiu El Periódico.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada