dissabte, 21 de desembre de 2019

Celebrada la “Clàssica de Nadal” entre Montcada i Nou Barris


El passat diumenge dia 15 va tenir lloc la ruta per Collserola coneguda com a “Clàssica de Nadal”, que cada mes de desembre s’organitza i rep aquest nom per la proximitat de la data a les festes nadalenques. Com és habitual, el company Jesús Aguilar es va encarregar de dissenyar l'itinerari i guiar al grup, i l'Arnaldo Gil de fer les explicacions a cada parada. El punt de trobada va ser a l’estació "Montcada i Reixac-Manresa" de Rodalies-RENFE, al terme municipal de Montcada i Reixac, on es van congregar una trentena de persones.
Des d'allà mateix es va deixar el nucli urbà i enfilar muntanya amunt camí cap a Nou Barris. La primera parada va ser al cementiri municipal de Montcada i Reixac, indret on als seus afores, a la matinada del 9 d'octubre de 1936, van morir assassinats 46 monjos maristes. Aquest succés és explicat per Josep Mir, lluitador antifranquista mort a l'exili el 1974 que va deixar constància del seu testimoni personal en la seva obra "Diario de un pistolero anarquista", descoberta el 1998 per l'historiador Miquel Mir.


Més enllà del cementiri hi ha la Font de la Mitja Costa, restaurada per la cimentera Asland i coneguda des de molt antic, actualment una senzilla construcció amb frontal de pedra i laterals que serveixen de seients. Allà es va efectuar una parada de 30 minuts per esmorzar i, com és tradició en la Clàssica de Nadal, oferir un tast de torró nadalenc,
Ben a prop hi ha el turó de Montcada, el qual des del 1910 fins als nostres dies ha anat minvant la seva altitud fins a tenir l'aspecte que podem apreciar avui dia. Cap resta queda actualment del castell de Montcada, només la llegenda dels túnels que anaven prop del mar i que sortien de la fortalesa, cosa que permetia subministraments de queviures per poder resistir el setge. Els actuals vestigis visibles pertanyen a les antigues galeries i mines construïdes per la cimentera en actiu, a més de la maquinària abandonada. L'esmentat castell de Montcada estava situat al cim del turó de Montcada, erigit entre finals del segle X i principis del XI. La seva construcció va envoltar-ne l'ermita que ja existia en aquest lloc, dedicada a la Mare de Déu de Montcada.


Atesa la seva proximitat amb la riquesa de l'aigua, la fortalesa fou assetjada en diferents ocasions, però en cap d'elles havia pogut ésser conquerida fins a la guerra civil del 1462 en què Enric IV de Castella va aconseguir conquerir-lo per primera vegada. Malauradament, el 1714 fou enderrocat el 1714 per ordre de Felip V, obligant a baixar les pedres al pla per tal d'evitar-ne la seva reconstrucció.
Ben a prop del turó hi ha la fàbrica cimentera Asland (Companyia General d'Asfalts i Pòrtland), anomenada Lafarge-Asland des del 1993. La societat la va fundar Eusebi Güell el 15 de juliol de 1901 a Barcelona per comprar les mines, pedreres i salts d'aigua necessaris per a la producció de ciment en general, i específicament el pòrtland. El nom d'Asland es deriva de les paraules Asfalt i Pòrtland. Aquesta fàbrica, que abastia la demanda del mercat català, va comptar amb els primers forns rotatoris d'Espanya i amb una línia pròpia de ferrocarril per al transport del personal i el ciment.


La factoria del terme municipal de Montcada fou inaugurada l'any 1917, i en l'actualitat és en conflicte amb el municipi per la contaminació que produeix. Com a conseqüència de l'explotació de la muntanya, aquesta va reduir la seva alçada en 30 metres a causa de l'activitat extractora dels materials minerals.
Deixant enrere aquest complex industrial es va arribar a la Font de la Vinya, actualment abandonada però que acomplí la funció de proporcionar aigües als horts il·legals que van existir fins ara fa pocs anys. Amb la desaparició dels horts la font quedà abandonada i inservible.
Després el grup va continuar el seu camí fins arribar al barri de Can Cuiàs, confrontat amb Ciutat Meridiana di la serra de Collserola, i separat del seu terme municipal per les autopistes.


Actualment esdevé un polígon aïllat, sense bones connexions amb Barcelona i Montcada i Reixac. Al costat hi ha un parc inaugurat el 2007, de 25,7 ha. de superfície, que es va fer realitat gràcies als serveis tècnics del parc de Collserola. Compleix una funció d'esmorteïment de la pressió de la ciutat i de les infraestructures metropolitanes, i ofereix diverses ofertes de lleure com itineraris de muntanya, miradors i àrees d'estada per a pícnic. D'aquesta manera es va recuperar el que havia estat un antic abocador incontrolat.
Tocant la Ciutat Meridiana hi ha el torrent de Tapioles, que passa pel terme municipal de Montcada i Reixac i penetra a Barcelona tot travessant les autopistes, a Vallbona. Neix al peu del coll de la Ventosa, entre el turó d'en Gras i el Blau. A la seva vall hi ha el cementiri de Collserola. Creua el barri de Vallbona pel carrer que porta el seu nom, on fins fa poc es podia veure la seva canalització a la part de la Granja del Ritz, passa sota aquest carrer i acaba al riu Besòs.


Entrant a Barcelona, la ruta va continuar pel barri de Ciutat Meridiana fins a Torre Baró, essent l'estació "Torre Baró / Vallbona" de la L11 de metro el punt i final del recorregut. Les persones assistents van mostrar la seva satisfacció per la ruta, especialment per haver-se efectuat en un indret poc conegut i que té gran interès tant històric com mediambiental.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada