Passejada de barri dedicada a les lluites veïnals de la Guineueta i Canyelles

El passat diumenge dia 1 va tenir lloc la segona passejada dedicada a les lluites veïnals i a commemorar el 50è aniversari de la fundació de l'Asociación de Vecinos de 9 Barrios. Les explicacions anaren a càrrec dels companys Arnaldo Gil i Jordi Sànchez i la companya Montse Argente. Aquesta vegada li va tocar el torn als barris de la Guineueta i Canyelles. El punt de trobada va ser a les 9.00 h del matí a la plaça de la República. Des d'allà el grup d'unes 30 persones es va dirigir al passeig del Verdum, on es van explicar les lluites dels semàfors. El gener de 1976 la veïna de Porta Cristobalina Gimeno morí atropellada per un autobús. Aquest succés fou el desencadenant d'una lluita per obtenir semàfors. A l'altra banda del passeig s’havia començat a enderrocar part de l‘Institut Mental de la Santa Creu per construir sobre els seus terrenys els habitatges de Calinova. En un d’aquests edificis hi havia una acadèmia, per la qual cosa molts nens i nenes creuaven pel passeig del Verdum. El mateix vespre de l’accident un grup de veïns i veïnes va tallar el carrer, una acció intermitentment que va durar nou dies, fins que el 27 de gener el líder veïnal Sebastià Calvo Sahún va aconseguir la seva instal·lació. Continuant la ruta pel carrer del Doctor Pi i Molist es va arribar fins a l'antic edifici de l'Institut Mental de la Santa Creu, actual Seu del districte de Nou Barris, entre d'altres dependències. Allà es va viure el 1971 la lluita contra el desallotjament de 50 persones ingressades. Els veïns i veïnes engegaren una llarga lluita per aconseguir que fos un hospital, però finalment va quedar mutilat i només va sobreviure la part central que avui coneixem. Darrera l'edifici del Mental es va poder observar el procés de restauració de l'antiga església, i ja a dins del parc Central de Nou Barris es va fer una aturada al centre cultural Ca n'Ensenya, ubicat a la masia de Ca n'Amell Xic. Als anys 70 la parròquia de Sant Rafael va dur a terme moltes activitats culturals. El 1979 va obrir el Centre d'Esplai Guineueta. El 1996 l'edifici va passar a mans de l'Ajuntament de Barcelona que, després d'unes obres de remodelació, el va destinar el 2003 a casal. A través del carrer d'Alsàcia es va sortir al passeig de Valldaura, on es va fer l'explicació de la lluita per l'ambulatori. Inaugurat el 2 de maig de 1967 es va convertir en el centre més avançat de l’època, oferint servei de radiologia i anàlisi clínics i disposant d'un equip de 75 metges. també s’hi va ubicar la inspecció sanitària i una agència de l’Instituto Nacional de Previsión. Desenvolupava, a més, un servei d’urgències. Entre el 1999 i el 2001 es va remodelar. Al 2012 va tancar el servei d’urgències, fet que va generar una mobilització veïnal amb tancaments pacífics i manifestacions setmanals que van durar 37 mesos seguits.

Enfilant amunt pel passeig de Valldaura es va fer una aturada a prop de la plaça de Karl Marx per esmentar la masia de Can Carreras, actualment pendent de restauració malgrat estar aprovat un projecte d'ús. Va ser al 1947 quan als seus voltants es van erigir habitatges de planta baixa, d’altres d’autoconstrucció i petits horts, on visqueren una vuitantena de famílies. Allà es constituí una associació veïnal que va haver de treballar per fer arribar els serveis d’aigua i llum al barri. Des del 1953 va quedar afectada per una llei d’expropiació, ratificada l’any 1974. L’Ajuntament de Barcelona, finalment, va fer efectiva aquesta llei als anys 90 per alliberar sòl i ampliar el parc Central de Nou Barris. Travessant pel mig de la ronda de Dalt es va explicar el conflicte del II Cinturó. Durant anys romangué abandonat, dividint els barris. Gràcies a la constància veïnal es va aconseguir la seva inauguració i cobriment, però encara van passar uns anys per cobrir el tram al seu pas per Canyelles. Allà mateix es va fer referència al desaparegut barri de la Guineueta Vella, una barriada formada per cases baixes i d’autoconstrucció aixecades al primer terç del segle XX als voltants de la masia de Can Guineueta. El febrer de 1972 foren desnonades 32 famílies amb motiu de la construcció del nou barri de Canyelles. Les màquines foren aturades pel veïnat en defensa dels seus interessos. Hagueren càrregues policials i detinguts que més tard serien alliberats per la pressió veïnal. Finalment s’aconseguí habitatge al futur polígon de Canyelles i es donà la circumstància que el barri nasqué amb associació veïnal, inscrita el 12 de setembre de 1983 per Josep Miró Gilabert. El 1973 es celebrà l'Olimpíada Popular per reivindicar la manca d'espais esportius als barris. Hi havia unes instal·lacions esportives amb piscina pertanyent a l'Opus Dei on les dones tenien prohibida l’entrada, motiu pel qual les associacions engegaren una campanya de reivindicació fins a canviar la titularitat d'aquesta i aconseguir que elles hi poguessin accedir. Al darrera hi ha un pàrquing públic destinat a ser un poliesportiu des de fa més de 20 anys, reivindicació encara pendent d'assolir. El grup es va endinsar al cor del barri de Canyelles per la ronda de la Guineueta Vella, fent una aturada davant l'escola bressols i l'escola Deià. L’any 1980 sota l'eslògan “hemos de conseguir plazas escolares en septiembre para todos” es celebrà una assemblea convocada per la Coordinadora d'Associacions de Veïns de Nou Barris, entre d’altres, per denunciar la falta de places escolars al districte. A la Guineueta tingué ressò la lluita de l’escola bressol de la Telefònica, així com les accions portades a terme per aconseguir el col·legi Eugeni d’Ors i una llar d’infants a Canyelles.

Una de les lluites conjuntes dels barris de Guineueta, Canyelles i Verdum fou la de l’Institut de Formació Professional Guineueta, que es va començar a construir però que va restar sense acabar durant anys. Al darrer tram de la passejada va portar pels carrers de Miguel Hernández i de Federico García Lorca fins arribar a la darrera parada, a la seu de l'Associació de Veïns i Veïnes de Canyelles. Allà es va fer una visita del local i una breu explicació de la història de l'associació i quines han estat les principals lluites. El company Arnaldo Gil va procedir a fer el comiat al públic assistent tot agraint la seva participació i fent cinc cèntims de quines seran les properes activitats.