dilluns, 23 de març de 2020

Un record per a Joan Cuadrench i Ignasi Catalán


Aquests dies de confinament hem tingut la trista noticia de la mort de dues persones que han estat representatives de la història de Nou Barris i que tingueren en comú la lluita contra les injustícies i les desigualtats socials. Ens referim a Joan Cuadrench i Aragonès i a Ignasi Catalán i Antolín. El primer, malauradament, ha caigut víctima del coronavirus als 77 anys d'edat el passat divendres dia 20. Nascut a Barcelona el 1942, va exercir de capellà tot definint la seva trajectòria a la vida parroquial als nuclis perifèrics i populars. A Badalona va treballar activament als barris de Llefià i Pomar, i al Terrassa al barri de Can Palet. Igualment també va impulsar cursos d’aprenentatge de català i campanyes de normalització lingüística per aconseguir que els seus parroquians disposessin de recursos per accedir més fàcilment tant al mercat laboral com a l’oferta pública de feina. Es convertí en rector de les parròquies de Sant Sebastià de Verdum (el 2001) i de Santa Maria Magdalena a les Roquetes, indrets des d'on va promoure el treball conjunt entre parròquies i capellans dels barris. El 2008, amb motiu del 50è aniversari de la parròquia de Sant Sebastià, es va publicar un llibre sota la seva coordinació titulat "Sant Sebastià de Verdum. Mig segle d'una parròquia de barri".


En aquest treball van participar diverses persones, entre elles el company i col·laborador de l'Arxiu Ricard Fernández Valentí el qual va escriure el primer capítol relatiu a la història del barri de Verdum. Entre els anys 2012 i 2018 fou vicari episcopal amb l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach, coordinant les parròquies de la zona nord de la ciutat de Barcelona, i arxiprest de la demarcació Trinitat-Roquetes. Al barri de les Roquetes, immersos en la crisis econòmica i financera, va impulsar la creació del DISA, un servei de distribució d’aliments per a les famílies més necessitades. També estigué vinculat al Pradó, una família d’espiritualitat apostòlica que aplega capellans, religiosos i laics dedicant-se a l’evangelització, principalment en ambients obrers i populars. Des de feia alguns anys s'havia fet soci de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, i ja al següent any d'haver-se donat d'alta se'l va declarar soci honorífic. Entre els anys 2016 i 2017 va participar als actes de commemoració del 50è aniversari de la parròquia de Santa Maria Magdalena. Fins al final de la seva vida va continuar actiu amb iniciatives per als joves com el Cateclub, l'atenció a persones malaltes i en l'impuls al projecte de reforma de la parròquia de Sant Sebastià.


D'altra banda, la figura d'Ignasi Catalán i Antolín ha tingut una trajectòria molt important que cal reivindicar i col·locar allà on mereix. El seu traspàs, el passat dissabte dia 21 no ha estat pas pel coronavirus sinó per causes naturals. Tenia 93 anys d'edat. Va néixer al barri de la Trinitat Vella, a Barcelona, el 1927, quan aleshores aquell petit nucli urbà únicament era conegut com la Trinitat, doncs la Trinitat Nova no existia sinó que als terrenys on ara hi ha blocs d'habitatges abans eren camps de vinyes. El seu pare treballava amb una piconadora en la pavimentació de la carretera de Ribes, i per allà la seva família va comprar uns terrenys on es va fer la casa. Els habitatges eren generalment d'autoconstrucció, amb molt pocs veïns i veïnes que es coneixien i s'ajudaven entre ells. Quan va esclatar la Guerra Civil van construir un refugi antiaeri, on també hi participaren persones d'altres indrets propers en un gest de companyonia. Ja a la postguerra degut a què havia agafat d'una església una bandera falangista i la va retallar, fou detingut i empresonat 15 dies a la presó Model. Comptava aleshores 17 anys d'edat, però tot i això de ben jove tenia molt definides quines eren les seves idees polítiques. De més adult va entaular amistat amb líders veïnals com el Manuel Vital (de Torre Baró) i el Cirilo Poblador (de Vallbona). El contacte amb ells el va influir decisivament de cara a participar en les lluites socials dels barris. Tots tres van veure la necessitat de crear una entitat que aglutinés gent dels barris. Així va néixer l'associació de veïns a la Trinitat Vella, en un local d'uns joves situat rere la presó. Allà començaren a planificar coses importants.


Quan es va constituir oficialment es van reunir metòdicament per planificar què s'havia de fer. Una de les primeres prioritats era la construcció d'un col·legi, ja que molts infants es trobaven sense escolaritzar. La lluita va fer realitat l'actual escola Ramon Berenguer. Juntament amb el Manuel Vital i el Cirilo Poblador plantejaren la creació d'una associació que representés als barris més afectats per l'especulació. Ho van demanar al Govern Civil, si bé al principi van denegar-lo quan a la sol·licitud deia que era per lluitar. Aleshores canviaren el text de la petició dient que l'objectiu era col·laborar amb l'Ajuntament de Barcelona i llavors la van aprovar. Així va néixer l'associació de veïns del sector Vallbona-Torre Baró-Trinitat. Corria l'any 1970. De cara a fer difusió es va redactar el primer número del butlletí. Com que el títol de l'entitat no tenia força va comptabilitzar quans barris havien, i al veure que havien nou va decidir titular al butlletí "9 Barrios". El subtítol deia "Hoja informativa de la Associación de Vecinos del sector de Vallbona-Torre Baró-Trinidad, que comprende también los barrios de Verdun, Roquetas, Prosperidad, Canyelles y Ciudad Meridiana". La conquesta del metro va ser una de les seves grans lluites. Els veïns i veïnes van anar a ocupar l'andana central de l'estació "Torras i Bages" a aturar el servei uns 10 minuts. Una altra gran lluita va ser aturar el Pla Parcial Vallbona-Torre Baró-Trinitat ocupant el Ple de l'Ajuntament malgrat els intents de la policia d'impedir-ho. Una de les darreres vegades que va ser vist en persona fou el passat 9 de març de l'any passat, en l'acte de descoberta de la placa en homenatge al moviment veïnal de Nou Barris, ubicada a l'avinguda d'Escolapi Càncer, al barri de Torre Baró.


Joan Cuadrench i Ignasi Catalán han estat dues grans persones que, tot i haver-nos deixat, viuran per sempre en la memòria històrica de Nou Barris per la seva bona feina i personalitat. Els recordarem juntament amb tots aquells personatges que als llarg d'aquesta darrers 50 anys han ajudat a fer de Nou Barris el districte que és ara. Aquesta pandèmia no ens aturarà.

Fotos: Amador Expósito, Arquebisbat de Barcelona, Associació Comissió per la Recerca i la Divulgació de la Memòria de Trinitat Vella, Pilar Escamilla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada