Història de la unió de les línies 2 i 5 de metro explicada als infants

Il·lustració: JOMA

Les línies de La Sagrera a Horta i de Sant Ramon a Sagrada Família, aleshores denominades Línia II i Línia V, amb la prolongació des de La Sagrera fins a Sagrada Família, foren annexionades formant una sola línia que passaria a anomenar-se Línia 5.

De com va anar tota aquesta història, és prou coneguda per historiadors i personal del metro, reflectida en llibres de diversos autors, però el que m’agradaria explicar és (basant-me en fets reals) una història mes onírica per a un públic infantil que, a mode d'un conte, fos un relat encisador i fantasiós d’aquest fet de la història del metro de Barcelona.

Hi havia una vegada una Princesa de la Casa d’Horta, molt bella i esplendorosa que tenia els seus dominis sobre una línia de metro, que li deien Línia II. Aquesta línia, tot i ser modesta, era moderna i elegant, enveja d’altres de Barcelona.

La Princesa, que a partir d’ara li direm la Princesa Línia II, els seus mentors la volien unir amb altres Prínceps de Línies de Barcelona.

Al principi se li va buscar un pretendent, un Marquès del Poble Sec, un noi ben plantat i una mica esbojarrat que tenia els seus dominis a la falda de Montjuïc, a tocar de la Ciutat Comtal, amb uns delmes que li proporcionaven els llocs d’esbarjo i diversió.

Aquest Marquès no tenia cap línia de metro, per tant ambicionava tenir-ne, i molt millor si emparentava amb una princesa que en fos posseïdora d’una, així que decidí demanar la unió amb la Princesa Línia II, per estendre els seus dominis des del mar fins a la muntanya.

Els mentors i preceptors de la princesa no ho veieren malament, així que començaren les negociacions de les dots i aportacions de cadascun, el Marquès del Poble Sec es comprometia a fer arribar la Línia II fins a casa seva i, a canvi, la Princesa Línia II conservaria el nom per tota la línia.

Il·lustració: Ricardo del Lobo

I passaren els anys i la cosa no fructificava, doncs resulta que cada vegada que el marques sortia dels seus dominis, ensopegava amb les muralles de la Ciutat Comtal i, enfrontant-se com un Quixot als seus gegants, perdia cada envestida, quedant els seus cavallers extenuats per la batalla i delmades les seves eines.

I així passaren molts anys fins que un altre Príncep, anomenat Príncep del Coll Blanc, un cavaller d'esplèndida figura, ben plantat i descendent de nissagues foranies que tenia els seus dominis sobre un territori molt extens i poblat, amb una línia de metro denominada Línia V, era conegut com el Príncep Línia V.

El Príncep Línia V ambicionava d'expandir la línia vers la Ciutat Comtal, ja que no havia de franquejar muralles i els seus mentors el recolzaven en la iniciativa, però l’aconsellaren que entaulés aliances amb alguna princesa que tingués les mateixes afinitats. Amb tal fi entaulà relacions amb la princesa d’Horta Línia II, per unir ambdues Línies , però com el Príncep Línia V aportaria en les seves capitulacions, la part mes gran de la dot, aquesta fusió portaria el nom de Línia V.

A l’assabentar-se el Marquès del Poble Sec d’aquests projectes, entrà en una depressió molt gran, i batallà per aconseguir el que volia, fins el punt de construir pel seu compte les obres fins a la Sagrada Família, on tindria la unió de les duges nissagues, construint-li una estació exprés, als peus de la Basílica, que portaria el nom de l'arquitecte més famós de l’època.

El Príncep Línia V, descobrint les intencions del Marquès del Poble Sec, decidí també construir-li un altre estació als peus de la Sagrada Família que portaria el seu nom. Així es trobaren dues estacions al mateix lloc. Havent d’escollir amb quina es quedaven, la Princesa Línia II, veient el mal destre del Marquès del Poble Sec, decidí finalment unir-se amb el Príncep Línia V i adoptar el seu nom.

El Marquès del Poble Sec, en saber això, va embogir de tal manera que desesperat pel retard de les seves obres, tirà pel dret i sense gairebé adonar-se'n, va arribar tard, però massa tard i, a sobre, per l’esquerra, a la Sagrada Família, com li va ser rebutjada la seva estació, es va haver de construir un altre.

Il·lustració: Pilarín Bayès

I va arribar el dia, el 26 de juny de 1970, quan amb tota la pompa i sumptuositat es celebrà la unió entre les duges nissagues, ni més ni menys que a la Sagrada Família, comptant amb la seva benedicció. Fruit d’aquesta unió tingueren descendència, per una part fins a Cornellà i per l’altra a la Vall d’Hebron.

Del Marquès del Poble Sec, que no va poder arribar a la Sagrada Família fins 25 anys després, com va fer tard, molt tard, va haver de cercar nous horitzons, aliances amb el Compte de Línia III, un altre rival per conquerir Princeses del Barcelonès. Però finalment aconseguí unir-se amb la Princesa de Baetulo, amb la promesa d’expandir-se pel seu Delme, però això ja es una altra història.

I fins aquí la història de com va anar la unió entre les línies II i V que avui coneixem com a L5.

Joan Termes i Roig

Juliol de 2020