El passat diumenge dia 18 va tenir lloc una passejada de barri, aquesta vegada ben diferent de les habituals degut a les restriccions establertes amb motiu de la crisi sanitària. És per això que no va haver la presència de públic sinó únicament de les persones encarregades d'explicar els punts d'interès, en aquest cas els companys i companyes Arnaldo Gil, Montse Argente, Juanjo Martos i Jordi Sànchez, i com a suport del grup la Lourdes Ferrando i l'Antonio Silva. Per aquest motiu va ser virtual, enregistrada i retransmesa en directe pel grup de Facebook de l'entitat. Diverses persones van poder tenir l'oportunitat de seguir-la i, fins i tot, participar a distància enviant missatges.
L'itinerari es va efectuar pel barri de les Roquetes i, com les passejades efectuades anteriorment, tingué com a objectiu commemorar el 50è aniversari de la fundació de l'Asociación de Vecinos 9 Barrios. El punt de sortida a les 10.00 h del matí va ser a la Via Favència, entre l'Espai Via Favència i la Biblioteca de Roquetes. Entre ambdós edificis havia abans un pont que travessava sobre el II Cinturó però que a la banda de Verdum deixava a dos metres d'altitud respecte el terra. Les protestes veïnals demanant un pas com calia acabaren provocant diversos incendis fins que, finalment, el pont s'enderrocà i es cobrí aquest tram, donant lloc al Centre Cívic Via Favència i a un casal d'avis.. La Plataforma de Roquetes va muntar unes jornades per dissenyar l'estratègia cultural del barri i va suggerir a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris que establís la seva seu al local al Centre Cívic Via Favència, juntament amb Projectart i Nou Barris Acull. El trasllat es va fer el 2011 i l'edifici canvià el nom per Espai Via Favència. A l'edifici del casal d'avis, una vegada aquest es va traslladar a un nou local, es va ubicar la biblioteca de Roquetes.
Via Favència amunt es va arribar a l'encreuament amb el carrer d'Almansa, davant dels blocs de l'Obra Sindical del Hogar, erigits el 1954. Els inquilins havien de comprar amb antelació els habitatges o bé acceptar un augment del 260% la quota de conservació. L'any 1972 en una assemblea veïnal es rebutjaren aquestes propostes i decidiren no pagar el lloguer. Per això es va crear una coordinadora de barris de l'OSH de tota Catalunya. El 27 d'abril de 1975 havia d'inaugurar-se a la parròquia de Sant Sebastià una exposició sobre els problemes d'aquests polígons però fou desautoritzada pel Govern Civil. A canvi es va publicar un butlletí titulat "Tocata y fuga de la OSH". Finalment es van aconseguir totes les reivindicacions demanades i l'empresa Adigsa s'encarregà de la rehabilitació dels blocs.
Enfilant la Via Favència fins al carrer de l'Artesania es destacaren dos importants elements: l'institut Guineueta i el barracó de la parròquia de Sant Sebastià. El primer es va començar a construir però de seguida s'aturaren les obres, fet que ocasionà protestes veïnals i assemblees. L'any 1978 va començar el primer curs de forma provisional i el 12 de novembre de 1979 es va inaugurar oficialment. En l'actualitat s'ha reconvertit en l'institut Guineueta. El segon, del 1959, va restar abandonat quan la parròquia de Sant Sebastià es va traslladar al nou edifici del carrer de Viladrosa. Aleshores fou aprofitat temporalment per l'A.V. Roquetes per fer les assemblees veïnals fins que es traslladaren a un local del carrer de les Torres.
Entrant al barri de Roquetes pel carrer de l'Artesania es va fer esmena a la piscina i a la tanca de l'escola esportiva Brafa. Aquesta escola, oberta el 1971, era de l'Opus Dei i no permetia l'entrada a les dones. Les lluites veïnals aconseguiren que canviés la titularitat de la piscina i que es permetés l'entrada de dones a la instal·lació esportiva. Pel que fa a la tanca, aquesta delimitava l'escola esportiva i impedia l'accés a la muntanya fins que, el 1980, es va aconseguir enderrocar i obrir l'accés cap a la zona forestal de Collserola.
Al carrer de l'Artesania amb Alcàntera hi ha els ascensors que, des del 2001, permeten pujar a la part més alta del barri. De tota manera, el disseny de la infraestructura que intimidava als veïns i veïnes per la proximitat a les finestres d'alguns habitatges, sumat als actes de vandalisme, va obligar a prendre mesures de correcció per preservar la intimitat veïnal i la instal·lació de càmeres de seguretat. Actualment resta pendent l'obertura d'un tercer tram fins el carrer de la Cantera.
Continuant per la part alta del carrer de l'Artesania fins a Jaume Pinent hi havia el local de l'A.V. Roquetes. Després de marxar del barracó de la parròquia de Sant Sebastià, l'entitat es va ubicar en un local al carrer de les Torres, després en un altre del carrer de Jaume Pinent. Baixant pel carrer del Pla de Fornells s'arribà al carrer de la Mina de la Ciutat fins el local de l'ambulatori. Aquest espai s'aconseguí després de nombroses lluites. El tema sanitari va ser un dels cavalls de batalla del barri, on el principal protagonista fou en Manuel Rodríguez, antic president de l'entitat veïnal. Una vegada es va aconseguir inaugurar el nou CAP de Roquetes, el local de l'antic ambulatori fou adquirit per l'A.V. Roquetes.
Arribats al carrer de Vidal i Guasch es va explicar la lluita de l'escola Pla de Fornells. Funcionava des de l'any 1965 i subsistia mitjançant les aportacions econòmiques de Càritas i d'un grup de dones vinculades a la parròquia de Santa Magdalena. Tenia caràcter assistencial i el personal, sense seguretat social, guanyava uns salaris molt baixos. A partir dels anys setanta va augmentar la demanda de nens i nenes que necessitaven plaça però no obstant això el centre anualment anava rebent menys subvenció. El 1976 un grup de pares i mares així com de personal de la guarderia van decidir tancar-se durant catorze dies al local per reclamar millores laborals i un augment de recursos econòmics per evitar la seva desaparició. Finalment, l'Ajuntament va decidir fer-se càrrec de la guarderia.
Pel carrer de Nou Barris es va fer referència a les lluites del metro i de l'Ateneu Popular 9 Barris. El metro era una de les assignatures pendents i ja es preveia des del 1971. Al 1990 es va crear la Plataforma Prometro a Nou Barris que va actuar mitjançant diverses acciones reivindicatives agrupant diversos barris del districte necessitats de transport públic. Finalment el 2001 el metro va arribar fins a Canyelles i el 2008 fins a Roquetes i la Trinitat Nova. L'Ateneu Popular de 9 barris va ser la lluita més popular i emblemàtica de Nou Barris, succeïda durant el 1977. La destrucció de la planta asfàltica i l'ocupació de les instal·lacions durant 30 hores tot celebrant activitats culturals va tenir com a resultat la creació d'aquest centre cultural autogestionat, el qual acull des del 1999 l'escola de circ Rogelio Rivel que és un referent internacional. El 1994 es va reformar l'edifici i el 2010 manté l'aspecte actual.
Al final de l'esmentat carrer, darrera del mercat de Montserrat, es va arribar fins a la nova plaça de les Dones de Nou Barris, que fa homenatge a les dones de districte i a la seva lluita pel dret a la igualtat i la no discriminació, la millora de la qualitat de vida i la cohesió social. La plaça és fruit de la col·laboració directa entre el Govern de Districte i les dones de Roquetes en totes les fases de el projecte, des del disseny de l'entorn fins a l'elecció del nom, que ha estat escollit per les pròpies veïnes de barri.
Enfilant novament el barri pel carrer de les Torres es va arribar a la popularment anomenada plaça del Cendrer, on es va aprofitar l'ocasió per retre un càlid homenatge al desaparegut Rafael Juncadella. Ben a prop, al carrer del Pla de Fornells, va existir la primera biblioteca del barri, inaugurada l'abril de 1982. aquesta va ser una lluita que va permetre obtenir aquest equipament cultural. La implicació veïnal fou decisiva i important de cara al seu bon funcionament i, sobretot, per al seu arrelament. Finalment, el 2008 es va traslladar davant de l'Espai Via Favència una vegada va marxar a un nou local el casal d'avis.
La darrera parada, al carrer del Romaní, va portar fins a l'antiga escola Ton i Guida, ara centre cultural. Nascuda de l'esforç pedagògic d'un grup de persones liderades per la professora Maria Antònia Canals, va renovar el model d'escola clàssica amb l'aplicació d'un sistema pedagògic modern i innovador que combinava l'aprenentatge amb la diversió. La solidaritat, la integració social i l'intent de millorar l'entorn eren els valors principals. Va començar a funcionar el 1962 al barracó dels Tallers de Natzaret. El 1964 va ocupar uns baixos del carrer de Góngora i el 1969 va ocupar un edifici al carrer de Romaní. Aquesta escola va ser possible gràcies a la iniciativa d'uns pares d'alumnes i a el suport de gent sensibilitzada que va crear una associació d'amics per mantenir-la. El 1994 es va fusionar amb l'escola Pla de Fornells formant l'actual escola Antaviana. Aleshores es va engegar la lluita per tal que l'edifici acollís un equipament cultural per al barri. El 1998 es va fer una remodelació parcial i el 14 de maig de 2006, després de llargues gestions amb l'Ajuntament de Barcelona, es va poder inaugurar com a centre cultural autogestionat.
Acabada la passejada virtual, la gravació va quedar enregistrada i permanentment penjada al grup de Facebook on es pot visualitzar sempre que es vulgui. Degut a la manca de públic, malauradament, no va ser possible el repartiment del número 131 del butlletí "Petit Arxiu". Malgrat tot, qui vulgui adquirir un exemplar ho podrà fer al nostre local a l'Espai Via Favència tant aviat torni a obrir al públic i us puguem atendre com cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada