El passat diumenge dia 27 de setembre va tenir lloc una nova passejada de barri, la quarta del present curs emmarcada a commemorar el 50è aniversari de la fundació de l'Asociación de Vecinos 9 Barrios. Aquesta vegada li ha tocat el torn al barri de Verdum, i ha servit per explicar aquelles lluites veïnals que van contribuir a millorar la qualitat de vida d'aquest indret. L'activitat ha tingut el suport de l'A.V. de Verdum i de la Coordinadora d'Associacions de Veïns de 9 Barris.
El punt de trobada va ser a les 10.00 h del matí a l'Espai Via Favència, on es van congregar una vintena de persones assistents. Allà la companya Montse Argente va procedir a donar la benvinguda, alhora que es posaren a la venda els butlletins del número 130 del "Petit Arxiu", on cada exemplar es va oferir degudament precintat amb bosses prèviament desinfectades. En aquest sentit es van adoptar totes les mesures protocolàries corresponents, ja que l'ús de la mascareta era obligatori, calia respectar una mínima distància de seguretat entre el públic així com la limitació del nombre d'assistents per evitar massificacions.
Novament els companys José María Medina i Antonio Silva van gravar la passejada, la qual es va emetre en directe a través del grup de Facebook de l'Arxiu per a què qualsevol persona que no hagués pogut assistir a l'activitat la pogués gaudir virtualment i, fins i tot, escriure alguna opinió o fer alguna aportació personal. Després el vídeo ha quedat enregistrat definitivament al grup a lliure consulta pública. Les explicacions van anar a càrrec de la Montse Argente i l'Arnaldo Gil, amb la participació puntual del Jordi Sànchez. Al punt de sortida es va explicar que, dins l'Asociación de Vecinos 9 Barrios el 1972 es va crear la Sección Verdún-Roquetas i que a partir del 1976 es van separar en dues associacions degut a què ambdós barris tenien les seves pròpies lluites. També es va fer referència als dos edificis sobre la part coberta de la Via Favència: el Centre Cívic Via Favència (del 1990) i, a l'altra costat, el casal d'avis. Anys després, la Plataforma de Roquetes va muntar unes jornades per dissenyar l'estratègia cultural del barri i va suggerir a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris que establís la seva seu al local al Centre Cívic Via Favència, juntament amb Projectart i Nou Barris Acull. El trasllat es va fer el 2011 i l'edifici canvià el nom per Espai Via Favència. A l'edifici del casal d'avis, una vegada aquest es va traslladar a un nou local, es va ubicar la biblioteca de Roquetes.
A l'altra banda de la Via Favència hi ha l'Escola Freire, creada a principis dels anys setanta per un grup de dones del barri als locals de l'església de Sant Sebastià. Després d'una llarga lluita s'aconseguí que fos una escola pública i tenir una mestra, i ja al curs 1978-79 es van incorporar tres mestres més. L'escola va engegar moltes activitats culturals al barri, entre elles la creació de "La Cultura va de Festa". Va ser en aquest centre on es fundà el 1983 l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Allà mateix a la Via Favència es va fer esmena al II Cinturó, actual Ronda de Dalt, oberta el 1990. Des de principis dels anys setanta el veïnat es va plantar davant de l'excavadora, concretament les dones dels barris, per demanar el cobriment d'aquesta via ràpida. Finalment es va aconseguir, per bé que encara queda un tram descobert a la Trinitat Nova. Al mig de la Ronda de Dalt es van ubicar diferents equipaments per als barris i zones enjardinades. Cal destacar la gran pèrgola de 900m2, inaugurada el 18 de setembre de 2005, obra de l'arquitecte Alfons Soldevila. Caminant Via Favència avall es va arribar al mercat de Montserrat, inaugurat l'any 1960 per prestar servei als barris de l'entorn. La seva fama de mercat barat va ocasionar que vingués a comprar gent d'arreu de Barcelona. Obra dels arquitectes Gelabert i Ribes, conté tres nivells comercials. Actualment resta pendent d'una profunda remodelació.
Des del mercat es va creuar la Via Favència per anar cap a la Via Júlia, on es va fer aturada davant l'edifici del Centre Cultural Els Propis. És l'entitat més antiga de la zona, fundada l'any 1925 com a "Associació de Propietaris i Contribuents dels Afores de Sant Andreu". Abans de la Guerra Civil es va dedicar a aconseguir millores per al barri, tant pel que fa a infraestructures com serveis, a més de confeccionar el plànol de la barriada per a la seva legalització. Durant molts anys organitzaren les festes majors de Les Roquetes i van continuar fent reivindicacions diverses per aconseguir millores al barri. A la seva seu en l'actualitat tancada per obres, hi són les entitats Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé, Banda Simfònica de Roquetes Nou Barris, Colla Gegantera de Nou Barris i Veu Propia. Els seus locals durant anys han estat plens d'actes de diferents entitats, partits i grups als que han acollit en moments complicats durant els anys de la Transició. Via Júlia avall es va arribar fins a la plaça de Francesc Layret, punt de trobada del moviment veïnal per fer assemblees. Amb la creació de la plaça es va instal·lar el monument "Escullera“ de Jaume Plensa, l'any 1988. Anys més tard, el 2002, amb motiu de la construcció d'un pàrquing es va remodelar la plaça i es va treure l'escultura que es va col·locar a l'altre costat de la Via Júlia. Allà mateix es va aprofitar l'ocasió per fer cinc cèntims sobre la Via Júlia. Acabades les obres del metro, els arquitectes Bernardo de Sala i Josep Maria Julià van afrontar el repte d'endreçar urbanísticament el carrer dividit en dos nivells. Ho van solucionar amb rampes i va ser monumentalitzada amb les escultures "Torre Favència", "Escullera" i "Júlia". La marquesina de ferro es va convertir en el lloc de reunió veïnal.
Al final de la Via Júlia es va arribar a la plaça de la República, espai planificat l'any 1936 però materialitzat entre 1956-1958. L'antic nom de Llucmajor venia en el context dels carrers del barri de Porta que els van dedicar a topònims de l'illa de Mallorca. La remodelació de la plaça es va fer entre 1987 i 1990 a càrrec dels arquitectes Pedro Barragàn i Bernardo Sola. El monument a la República fou col·locat sobre una estructura dissenyada pels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón, el 14 de juliol de 1990. Finalment, el 14 de juliol de 2016 la plaça va passar a ser rebatejada com a plaça de la República. Allà mateix es va recordar la figura de la Trini Gallego, una dona que va destacar com a infermera durant la Guerra Civil i que, tot i la repressió que va patir durant la postguerra, va exercir la seva professió al carrer de Joaquim Valls, després al consultori de Verdum com a llevadora (li deien "La cigüeña en moto") i, finalment, a l'hospital de la Vall d'Hebron.
Des de la plaça, tot travessant els jardins de Llucmajor el grup va enfilar pel carrer de l'Artesania, on es va recordar la lluita pels autobusos. L'estiu de 1974, l'A.V. de Verdum-Roquetes va fer una convocatòria on participaren uns 200 veïns i veïnes, els quals decidiren segrestar en quatre ocasions l'autobús de la línia 11 fins el carrer de la Mina de la Ciutat i demostrar que podia arribar fins a dalt del barri, acció que tingué, finalment, com a resultat, l'arribada de dues línies d'autobús a les Roquetes. També es va recordar la importància del parc de la Guineueta, el qual fa frontera amb Verdum i que al llarg dels anys ha estat (i encara és) l'escenari de nombroses festes i reivindicacions veïnals.
Al final del carrer de l'Artesania amb Via Favència s'arribà a l'institut Guineueta. Acabat l'enjardinament del parc quedaven pendents de finalitzar diversos equipaments com per exemple l'escola de formació professional. Aquesta es va començar a construir però es van aturar les obres, fet que ocasionà protestes veïnals i tot un seguit d'assemblees a peu de les obres. L'any 1978 va començar el primer curs de forma provisional i el 12 de novembre de 1979 es va inaugurar oficialment. En l'actualitat s'ha reconvertit en l'institut Guineueta. Allà ben a prop existí l'escola bressol Los Enanitos, equipament educatiu que amb motiu de la construcció del Ii Cinturó va córrer el perill de desaparèixer. Oferia un servei de biblioteca infantil per a la mainada del barri, així com la projecció de pel·lícules. L'any 1973 després de llargues negociacions es va negociar la continuació en un altre local.
A banda i banda de la Via Favència hi ha els blocs de l'Obra Sindical del Hogar, del 1954. La idea era que els inquilins compressin amb antelació els habitatges o que acceptessin una pujada del 260% de la quota de conservació. L'any 1972 en una assemblea veïnal es rebutjaren aquestes propostes i decidiren no pagar el lloguer. Per això es va crear una coordinadora de barris de l'OSH de tota Catalunya. El 27 d'abril de 1975 havia d'inaugurar-se en la parròquia de Sant Sebastià una exposició sobre els problemes d'aquests polígons a la província de Barcelona, però fou desautoritzada pel Govern Civil, intervenint la policia. Finalment es van aconseguir totes les reivindicacions demanades.
Baixant pel carrer d'Almansa i girant per Viladrosa s'arribà al sector del barri on abans hi hagueren les Cases del Governador. El 10 de juliol de 1953 es van inaugurar 906 habitatges de 21 a 23 metres quadrats que reberen el malnom de "Casetes de Paper". Amb safareigs públics, centraleta telefònica, forn i petits comerços es vivia un ambient de poble. Durant els darrers anys els blocs han desaparegut per donar pas a nous edificis. Aquest polígon fou durant anys l'últim vestigi de barraquisme vertical. Allà a prop van existir les galeries Granada, les quals pretengueren compensar la part del barri mancada de comerços. Malgrat tot van fracassar i restaren abandonades durant anys. L'A.V. Verdum-Roquetes va reivindicar el solar per a equipaments públics i avui dia hi ha la Fundació Hospital de Dia Nou Barris. La Montse Argente va aprofitar l'ocasió per reivindicar dos personatges femenins molt importants en la història de Verdum: La Lluïsa Alba (educadora social) i la Teresa Salvadó (docent a l'escola Freire), a les quals es demana dedicar-los un carrer al barri. A prop de Verdum existí el Centre Social Roquetes, de finals dels anys seixanta. Més endavant s'ubicà als baixos de la nova església de Sant Sebastià, que cedí el seu local a diferents entitats de la barriada. L'activitat més coneguda va ser l'Olimpíada Popular del 1973 on durant unes setmanes i amb un pressupost de 25.000 pessetes es van fer tota mena d'activitats esportives al carrer per reivindicar instal·lacions esportives als barris. Amb la materialització de l'Ateneu Popular de 9 Barris molta gent del Centre s'hi va traslladar.
Continuant pel carrer de Viladrosa i travessant la plaça del Verdum fins el carrer de Robert Robert es va arribar al final de la ruta, a la seu de l'Associació de Veïns i Veïnes de Verdum. L'Associació ha lluitat pels habitatges del seu barri, primer pel polígon de l'OSH i anys més tard per les Cases del Governador. En l'actualitat és una entitat molt potent, continua fent xarxa i lluita per aconseguir millores al seu barri. Acabada la passejada es va fer el comiat del grup tot agraint als assistents la seva presència i fent un avançament de quines serien les properes activitats previstes. El públic, per la seva part, va mostrar la seva satisfacció per la qualitat de la passejada. Si tot va bé, abans que acabi l'any es farà la cinquena i darrera passejada que correspondrà al barri de les Roquetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada