divendres, 27 de novembre del 2020

L'Arxiu fa una passejada virtual pels barris de Vilapicina-Torre Llobeta i Porta


El passat diumenge dia 22 va tenir lloc una nova passejada de barri celebrada d'acord amb les restriccions establertes amb motiu de la crisi sanitària. És per això que només van fer presència les persones encarregades de fer les explicacions, en aquest cas la Montse Argente i l'Arnaldo Gil, i com a persones convidades l'Albert Villacampa (president de l'A.V. Porta) i una representant del Grup de Dones de Porta. La passejada es va fer de manera virtual, enregistrada i retransmesa en directe pel grup de Facebook de l'entitat. L'itinerari, efectuat pels barris de Vilapicina-Torre Llobeta i Porta, tingué com a objectiu commemorar el 50è aniversari de la fundació de l'Asociación de Vecinos 9 Barrios.
El punt de sortida a les 10.00 h del matí va ser a la plaça de la Torre Llobeta, on la Montse Argente va procedir a fer la presentació. A continuació l'Arnaldo Gil va parlar sobre l'Associació de Veïns i Veïnes de Vilapicina-Torre Llobeta i la masia de Torre Llobeta. La primera, amb seu social al carrer de Santa Fe, fou fundada el 1963 i ja a l'any 1972 es federà com a associació veïnal en la Federació de Veïnes i Veïns de Barcelona, sent el seu president Josep Maria Sintes. Va continuar en funcionament de manera independent malgrat la creació de l'A.V. Ramon Albó, Turó de la Peira i Vilapicina Amb la creació del Districte de Nou Barris s'integra a la Coordinadora d‘Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris. Pel que fa a la Torre Llobeta, la masia és del segle XV. A finals dels anys 60 del passat segle va estar a punt de ser enderrocada quan al seu costat es construí l'escola Joan Maragall, però gràcies a les lluites veïnals es va salvar, per bé que la Guàrdia Urbana la va desallotjar perquè l'associació de veïns i veïnes l'havia ocupat. El 1983 obrí rehabilitada i convertida en centre cívic municipal.


A través del carrer de Cartellà i l'avinguda dels Quinze es va arribar als antics terrenys de les cotxeres de Borbó, inaugurades el 1901 amb motiu de la posada en servei del tramvia de Barcelona a Horta. Entre 1947 i 1951 es van modernitzar arran d'unes inundacions i el complex passà a conèixer-se com a cotxeres de Borbó. L'any 2003 deixaren de funcionar i, després d'una llarga lluita veïnal, el 2010 s'inaugurà el centre sociosanitari i, més tard, el poliesportiu i la biblioteca. El 2015, al costat del carrer de Costa i Cuxart, hi ha els jardins de Can Xiringoi, batejats així a petició de l'Arxiu en record de la masia que va cedir els seus terrenys per fer la cotxera de tramvies. L'esmentat carrer de Costa i Cuxart, igual que Cartellà, segueix el curs de la riera d'Horta, la qual ocasionava inundacions els dies de forta pluja. Per aquest motiu, el 6 de setembre de 1978 el veïnat del barri es va manifestar i va aconseguir que l'Ajuntament de Barcelona procedís a fer les canalitzacions pertinents per evitar nous desastres. En relació a l'avingua dels Quinze, esmentar que, antigament havia estat el camí antic de Sant iscle, després passeig del Mariscal Jofre i, des del 1942, avinguda de Borbó. El nom dels Quinze es deu a què a la cruïlla entre aquesta avinguda i el passeig de Maragall el preu del bitllet del tramvia d'Horta valia 15 cèntims de pesseta, la qual cosa va popularitzar el nom en aquesta fita que ens ha arribat a l'actualitat.
Pel carrer de Felip II amunt es va arribar fins a la plaça del Virrei Amat. La part baixa, a petició de l'Arxiu, va canviar el nom a plaça de Can Sitjà, en record a la important masia que allà hi va haver i on va fer estances Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà. La plaça es va dissenyar el 1917 i s'inaugurà el 1931 com a plaça de Salvat Papasseit. Durant el franquisme canvià a Virrei Amat, i des de fa anys es reivindica la recuperació del nom original.


La ruta va prosseguir pels carrers de Santanyi, Porta, Escultor Ordóñez i Maladeta, on es troba l'escola Splai. Aquest centre educatiu obrí el 1965 com a "Estudios Generales Esplai" al carrer de Valldemossa. Després de patir problemes econòmics el va comprar el Ministerio de Educación y Cìencia per 20 milions de pessetes. El 1981 l'APA i l'A.V. Porta aconseguiren que esdevingués una escola de la Generalitat. Després de moltes accions, s'obrí una nova escola el curs 1986-87 al carrer de la Maladeta.
En aquest mateix carrer es va fer referència a l'enderroc l'any 2004 d'unes cases antigues de planta baixa, el solar de les quals es subhastà a cinc immobiliàries. Paral·lelament el veïnat va netejar els terrenys i al seu lloc va fer un horts. L'últim intent de desocupació va ser a l'octubre de 2018 quan els operaris de l'empresa Barcino intentaren fer-los fora. També l'empresa Núñez i Navarro els va denunciar i portar a judici, tot i que no van comparèixer. Aquests horts van protagonitzar la primera iniciativa ciutadana de Nou Barris que finalment no va prosperar.
Ben a prop, pel carrer de l'Escultor Ordóñez es va arribar fins a la plaça de Sóller, recentment remodelada. Aquest indret nasqué quan el Pla Parcial de 1966 declarà el solar com a espai públic Aleshores per compensar a les immobiliàries es va permetre l’edificació amb més altura del previst inicialment. La plaça esdevingué un gran descampat ple de runes, raó per la qual L’A.V. Ramón Albó, Turó de la Peira i Vilapicina va començar a reivindicar la plaça. El 1980 van començar les obres les quals van finalitzar el 1983, Allà es va inaugurar el Centre Cívic Porta-Sóller el 1994.


Baixant per la plaça de Sóller fins al passeig de la Ciutat de Mallorca s'arribà fins a l'escola Palma de Mallorca, aconseguida en un moment de diverses lluites a Barcelona per aconseguir equipaments educatius. De tot aquest moviment ens va quedar el llibre "Escuelas en Lucha" del Col·lectiu Caps de Setmana. La Vocalia d'Ensenyament de l'A.V. Porta va començar les lluites per aconseguir l’escola Sóller, actual Escola Palma de Mallorca. El 1976 en assemblea de barri es va decidir d'ocupar uns locals comercials buits que hi havia al barri, acció que donà lloc a l'esmentada escola. Allà mateix es va parlar de l'A.V. Porta i de l'Ateneu la Bòbila. La primera, nascuda el 1971 i amb seu a l'escola Splai, compartí als seus inicis les reivindicacions amb l'A.V. Ramon Albó, Turó de la Peira i Vilapicina, la qual va instal·lar la seva seu social a Porta. El 1977 es feren les primeres festes majors que reforçaren la identitat del barri. D'altra banda, l'Ateneu la Bòbila rep el nom en record de l'antiga bòbila que hi hagué en aquest indret. Quan el Centre Cívic Porta-Sóller es traslladà a Can Verdaguer els locals buits van ser reivindicats. Per poder-lo gestionar es va generar la federació d’entitats Transforma Porta, formada per l’A.V. Porta, Casal de Joves, 500×20, Scouts Creu del Sud i l'Assemblea d’Aturats i Aturades de Nou Barris. L’espai va ser rebatejat com Ateneu la Bòbila i va obrir el 2015.
Pel passeig de la Ciutat de Mallorca i el carrer de Piferrer el grup va fer aturada davant la masia de Can Verdaguer. Del segle XVI, fou el darrer mas de Barcelona a cessar la seva activitat rural, concretament el 1987 quan es van expropiar els terrenys per urbanitzar-los. El 2006 l'Ajuntament de Barcelona adquirí la masia per restaurar-la i reconvertir-la en centre cívic municipal, reobrint al públic el 2013. Com a curiositat, esmentar que al pati hi ha l'antiga premsa de vi que es va poder salvar a petició de l'Arxiu.


Creuant el carrer del Pintor Alsamora, ja a l'avinguda de Río de Janeiro, s'arribà a la masia de Can Valent. Actualment en estat ruinós i en perill de desaparèixer, data aproximadament del segle XVI o XVII, essent el seu últim masover Sebastià Padrós. A la seva mort fou adquirida per l'empresa Sala i Amat, que va intentar enderrocar-la, però el 1985 la va comprar l'Ajuntament de Barcelona, moment en què començà la seva degradació per abandonament malgrat els projectes de rehabilitació. L'Arxiu porta temps fent campanya per salvar l'edifici. També al costat de Can Valent hi ha uns horts urbans engegats al 2016 per l'Assemblea d'Aturats i Aturades de Nou Barris, dins el Pla Buits de l'Ajuntament de Barcelona.
Continuant per la mateixa avinguda, al costat mar trobem el parc esportiu de Can Dragó. Inaugurat el 1990, inclou zona verda, una pista d'atletisme, un poliesportiu, una piscina i un camp de futbol. El 2001 s'inaugurà l'hotel Ibis i el centre lúdic Heron City (actualment Som Multiespai), el 2005 el centre comercial El Corte Inglés (el qual anuncia el seu tancament) i el 2007 l'edifici d'oficines Meridien..
La darrera parada va ser als habitatges dels antics terrenys de Renfe-Meridiana, coneguts popularment com el "Bronx". L'any 1977 l'alcalde Socias va adquirir uns terrenys per erigir un conjunt d'habitatges inaugurats el 1984 que van servir per acollir als antics barraquistes de Santa Engràcia, Francesc Alegre i d'alguns expropiats del mateix barri. Durant anys es va lluitar per la seva dignificació. Cal mencionar que la comissió veïnal del Centre Cultural Pablo Picasso va editar durant un temps la revista "La Chispa".


Acabada la passejada virtual, la gravació ha quedat enregistrada i és de consulta pública per a tothom al grup de Facebook de l'Arxiu. Per a l'ocasió s'ha editat el número 133 del butlletí "Petit Arxiu", el qual es pot adquirir al nostre local a l'Espai Via Favència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada