EL BLOG DE L'ARXIU HISTÒRIC DE ROQUETES-NOU BARRIS: NOVEMBRE. El Turó de la Peira destapa el problema de l'aluminosi

Imatge de l'esfondrament del bloc d'habitatges del Turó de la Peira.

Foto: Marcel·lí Sàenz

Ara fa 30 anys, la història del barri del Turó de la Peira va canviar definitivament. La matinada de l'11 de novembre de 1990 un bloc d'habitatges situat al número 33 del carrer del Cadí va patir un esfondrament parcial amb el resultat d'una veïna morta, l'Ana Rubio, i dos ferits greus. Això va confirmar una sospita que els veïns i veïnes portaven temps debatent. A més, ja s'havien donat casos similars anteriorment a Barcelona, com ara l'enfonsament d'una casa el 1972, al barri de Gràcia, o el despreniment d'uns balcons al carrer de la Reina Amàlia el 1975, al barri del Raval. A més, el 1986 la Generalitat de Catalunya ja havia comunicat als col·legis professionals de les possibles patologies perilloses que patien els edificis construïts entre els anys 1954 i 1964.

Poc abans de la tragèdia, el 1988, l'aleshores president de l'Associació de Veïns de Turó de la Peira, José Molina Ayala (soci de l'Arxiu) va deixar el seu càrrec per obrir un despatx d'advocats, on va assessorar gratuïtament a molts veïns i veïnes que ja alertaven de problemes com ara trencaments del sostre, la paret o la cornisa de casa seva. L'esmentada associació va forçar unes reunions amb l'Ajuntament de Barcelona i amb l'arquitecte dels blocs del barri, en Romà Sanahuja i Bosch (1907-1996), per tal de fer un informe. Aquest home, que havia estat arquitecte municipal durant la dictadura franquista i home molt influent, era mal recordat en aquella època perquè cobrava molt cares les reparacions dels edificis i cobrava suplements de lloguer. Després de les reunions no va haver resposta, va passar un any en silenci i, finalment, es va consumar la tragèdia que va destapar definitivament el fenomen de l'aluminosi que durant tant de temps les administracions havien amagat.

Interior d'un bloc d'habitatges del Turó de la Peira apuntalat. Foto: Arxiu Betevé

Un total de 15 blocs i 4.000 habitatges erigits entre 1953 i 1961 s'anaven desfent perquè patien aquesta patologia. L'aluminosi és una afecció del formigó deguda al tipus de ciment emprat per a la construcció d'edificis. El ciment aluminós, amb una gran quantitat d'alúmina que forjava més de pressa, es feia servir en la fabricació de certes bigues. Amb el pas del temps el formigó es feia menys resistent i més porós posant en perill l'estabilitat de l'edifici. Aquest material ja havia estat prohibit a països com ara Alemanya, Dinamarca Finlàndia, França, Noruega i Suècia. Per a la construcció dels blocs del Turó de la Peira es va emprar ciment d'aquestes característiques subministrat per Ciments Molins, la qual el 1928 havia comprat la patent a la francesa Lafarge. A Espanya no va ser fins el 1968 que es va elaborar una normativa que requerís una justificació especial per al seu ús, i no es va prohibir definitivament fins al 1975 arran d'uns importants sinistres ocorreguts al Regne Unit.

La mateixa nit de l’esfondrament hi va haver una manifestació de cinc mil persones que denunciaven la negligència de les administracions i de l'arquitecte Sanahuja. A les parets de les cases del barri es van fer pintades de "Sanahuja assassí" i "No més morts al Turó". El cas va anar a judici i en Sanahuja va assumir el deure moral com a constructor dels habitatges, per bé que no va col·laborar tal i com havia promès. El 1993, el jutge d'instrucció número 1 de Barcelona va decretar el sobreseïment lliure i arxiu de la causa judicial oberta per depurar les responsabilitats, quedant l'assumpte sense culpables.

Un carrer del Turó de la peira, on s'observen els nous blocs (esquerra) i els antics
remodelats (dreta). Foto: Arxiu Vilaweb

Entre 1990 i 2005 molta gent del barri va haver de marxar de les seves llars (provisionalment en hotels o bé reallotjats als nous habitatges erigits a l'illa dels antics tallers d'autobusos) i d'altres hagueren de malviure temps amb les seves cases apuntalades. Algunes, fins i tot, no ho van superar i van acabar morir "de pena". En la reconstrucció del barri es van enderrocar cinc blocs en molt mal estat i se'n van edificar vuit de nous. La resta es van haver de rehabilitar completament. Les despeses de la remodelació del barri van anar a càrrec de les administracions però també una part de la butxaca dels veïns i veïnes. En l'enderroc dels blocs afectats es va descobrir la vergonya: només un dels edificis tenia fonaments, i a dins els murs hi havien ficat de tot per a omplir-los com ara trossos de càntirs, pantalons, palla, gorres dels paletes i calçat. A més, les bigues de ciment aluminós havien estat fabricades allà mateix, en una bòbila habilitada.

En l'actualitat, però, el barri ha guanyat en qualitat de vida, doncs s'han remodelat molts carrers i places, a més d'aconseguir-se nous equipaments com ara un ambulatori, transport públic, una escola, un poliesportiu i dos centres cívics. L'any 2015, amb motiu dels 25 anys del succés, la periodista Laura De Andrés Creus (sòcia de l'Arxiu) va publicar un llibre titulat "Vides apuntalades. 25 anys d'aluminosi al Turó de la Peira" (Universitat Oberta de Catalunya. Reportatges 360º. Barcelona, 2015) on s'explica detalladament la història d'aquest succés que enguany compleix 30 anys. Un exemplar dedicat per la mateixa autora es troba a la biblioteca de l'Arxiu i és de consulta pública per a qui estigui interessat a saber-ne més.