El passat diumenge dia 11 va tenir lloc una passejada de barri dedicada a conèixer aquells espais que han estat protagonistes de les lluites urbanes més destacades del barri de Roquetes. El punt de trobada, on es van congregar una vintena de persones a les 10.00 h del matí, va ser davant la seu de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Les explicacions anaren a càrrec dels companys Arnaldo Gil i Juanjo Martos. Al lloc de sortida, després de donar la benvinguda, es va explicar que a cavall entre l'Espai Via Favència i la biblioteca de Roquetes havia hagut un pont que travessava sobre el II Cinturó però que a la banda de Verdum deixava a dos metres d'altitud respecte el terra. Les protestes veïnals demanant un pas com calia acabaren provocant diversos incendis en aquest pont fins que, finalment, es decidí cobrir aquest tram de la Ronda de Dalt erigint a sobre seu dos equipaments: el Centre Cívic Via Favència i el Casal d'Avis de Roquetes. L'any 2011 l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va fer efectiu el seu trasllat que al Centre Cívic Via Favència, que passà a dir-se Espai Via Favència i inclou també les entitats Projectart i 9Barris Acull.
Via Favència amunt es va arribar a l'encreuament amb el carrer d'Almansa, on es van destacar dos importants elements: l'institut Guineueta i el barracó de la parròquia de Sant Sebastià. El primer es va començar a construir però de seguida s'aturaren les obres, fet que ocasionà protestes veïnals i assemblees. L'any 1978 va començar el primer curs de forma provisional i el 12 de novembre de 1979 es va inaugurar oficialment. En l'actualitat s'ha reconvertit en l'Institut Guineueta. El segon, del 1959, va restar abandonat quan la parròquia de Sant Sebastià es va traslladar al nou edifici del carrer de Viladrosa. Aleshores fou aprofitat temporalment per l'A.V. Roquetes per fer les assemblees veïnals. Al mateix carrer hi ha la piscina i l'escola esportiva Brafa, oberta el 1971, de l'Opus Dei i que no permetia l'entrada a les dones. Les lluites veïnals aconseguiren que canviés la titularitat i que es permetés l'entrada de dones a la instal·lació esportiva. La tanca de l'escola esportiva impedia l'accés a la muntanya fins que el 1980 es va aconseguir enderrocar i obrir l'accés cap a la zona forestal de Collserola.
Al carrer de l'Artesania amb Alcàntera hi ha els ascensors que des del 2001 permeten pujar a la part més alta del barri. Inicialment el disseny de la infraestructura que intimidava al veïnat per la proximitat a les finestres d'alguns habitatges i els actes de vandalisme van obligar a prendre mesures de correcció com ara preservar la intimitat veïnal i instal·lar de càmeres de seguretat. Continuant per la part alta del carrer de l'Artesania fins a Jaume Pinent hi havia el local de l'A.V. Roquetes. Després de marxar del barracó de la parròquia de Sant Sebastià, l'entitat es va ubicar al carrer de les Torres i després va anar a un altre local del carrer de Jaume Pinent. Baixant pel carrer del Pla de Fornells s'arribà al carrer de la Mina de la Ciutat fins el local de l'ambulatori. Aquest espai s'aconseguí després de nombroses lluites. El tema sanitari va ser un dels cavalls de batalla del barri, on el principal protagonista fou en Manuel Rodríguez, antic president de l'entitat veïnal. Una vegada es va aconseguir inaugurar el nou CAP de Roquetes, el local de l'antic ambulatori fou adquirit per l'A.V. Roquetes.
Arribats al carrer de Vidal i Guasch es va explicar la lluita de l'escola Pla de Fornells. Funcionava des de l'any 1965 i subsistia mitjançant les aportacions econòmiques de Càritas i d'un grup de dones vinculades a la parròquia de Santa Magdalena. Tenia caràcter assistencial i el personal sense seguretat social guanyava uns salaris molt baixos. A partir dels anys setanta va augmentar la demanda de nens i nenes que necessitaven plaça però el centre anava rebent menys subvenció. El 1976 un grup de pares i mares així com de personal de la guarderia van decidir tancar-se durant catorze dies al local per reclamar millores laborals i un augment dels recursos econòmics per evitar la seva desaparició. Finalment, l'Ajuntament de Barcelona va decidir fer-se càrrec de la guarderia. Pel carrer de Nou Barris es va fer referència a les lluites del metro i a l'Ateneu Popular 9 Barris. El metro era una de les assignatures pendents. Al 1990 es va crear la Plataforma Prometro a Nou Barris que va actuar mitjançant diverses acciones reivindicatives agrupant diversos barris del districte. El 2001 el metro va arribar a Canyelles i el 2008 a Roquetes i la Trinitat Nova. L'Ateneu Popular de 9 barris va ser la lluita més popular i emblemàtica de Nou Barris, succeïda durant el 1977. La destrucció de la planta asfàltica i l'ocupació de les instal·lacions durant 30 hores tot celebrant activitats culturals va tenir com a resultat la creació d'aquest centre cultural autogestionat, el qual acull des del 1999 l'escola de circ Rogelio Rivel que és un referent internacional. El 1994 es va reformar l'edifici i des del 2010 manté l'aspecte actual.
Al final de l'esmentat carrer es va arribar a la plaça de les Dones de Nou Barris, que fa un homenatge a les dones del districte i a la seva lluita pel dret a la igualtat i a la no discriminació, la millora de la qualitat de vida i la cohesió social. La plaça és fruit de la col·laboració directa entre el Govern del Districte i les dones de Roquetes en totes les fases de el projecte, des del disseny de l'entorn fins a l'elecció del nom, que ha estat escollit per les pròpies veïnes del barri. Enfilant pel carrer de les Torres es va recordar la primera biblioteca del barri, inaugurada l'abril de 1982 com a resultat d'una lluita veïnal decisiva i important de cara al seu bon funcionament i al seu arrelament. El 2008 es va traslladar davant l'Espai Via Favència.
En aquest mateix espai que dóna a la popularment anomenada plaça del Cendrer (cantonada dels carrers del Pla de Fornells i Les Torres), va tenir lloc a les 12.30 h un acte d'homenatge al Rafael Juncadella, on es van fer uns parlaments i el descobriment d'una placa. Allà es va congregar més gent, molta de la qual coneixia a aquest home per diverses raons. En la placa hi havia escrit "La cultura no es una actividad de tiempo libre, es lo que nos hace libres todo el tiempo", una de les seves frases per les quals era conegut, i precisament es va col"locar en una paret on ell acostumava a penjar els seus pensaments.
Cal recordar que Rafael Juncadella i Urpinas (Sant Vicenç dels Horts 1931 – Barcelona 2019) fou un sacerdot que, després de penjar els hàbits, va destacar en accions solidàries a Nou Barris, va coordinar la Xarxa d'Intercanvi de Coneixements Nou Barris i va exercir de professor a l'Escola d'Adults Freire i de professor de català i castellà per a gent immigrant i desocupada. Igualment va emprendre nombroses iniciatives a Catalunya i Nicaragua, totes elles orientades a l'alfabetització i suport dels més desvalguts i dels nouvinguts. Sempre fou defensor de l'accés universal a la cultura. Un dels seus llegats més vius és el Festival de Sopes del Món Mundial. Òmnium Cultural Nou Barris va crear el Premi Rafael Juncadella, per reconèixer la feina desinteressada de persones i entitats en favor de la cohesió social i l'Ajuntament de Mataró el va declarar fill predilecte per les seves accions solidàries els anys que allà va treballar.
Fotos: © Pilar Escamilla Garcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada