Francesc Pujol, divuit anys després

  

Fa vint anys que el company Francesc Pujol i Martínez ens va deixar als 45 anys d'edat. Bé, això no és del tot així. En veritat ell continua present entre nosaltres i a l'Arxiu perquè oblidar-lo resultaria quelcom impossible. La seva empremta, tot i que fou relativament breu, ha estat tan intensa i tan forta que és inevitable de fer-ne referència dues dècades després del seu traspàs.

Nascut el 1958 a Barcelona, des de ben jovenet va tenir clara influència dels seus pares Josep i Maria Rosa, una parella implicada en la lluita contra les injustícies i compromesa socialment. Paral·lelament a la seva formació acadèmica i cultural (llicenciat en Geografia i Història) el contacte amb líders veïnals, la col·laboració desinteressada amb entitats veïnals i culturals així com el coneixement directe de la situació en què es trobaven molts barris de l'actual districte de Nou Barris va ser decisiu a l'hora de definir aquella personalitat tant particular que tenia. A més, la seva especial sensibilitat per la llengua catalana el va portar a exercir de professor en un indret on el castellà era la parla predominant. Així va ser com molta gent va conèixer (i estimar) al Francesc.

El 1983 va fundar juntament amb el seu inseparable amic Arnaldo Gil, la seva mare Maria Rosa, la Maria Lluïsa Serralta i altres dones de l'Escola d'Adults Freire, el Centre d'Estudis Populars de Roquetes, actual Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. En aquell moment va participar activament en l'estudi, el foment i la difusió de la memòria històrica dels barris que defineixen el districte de Nou Barris. A més de recollir documentació per definir un arxiu popular, el Francesc el podríem considerar amb tota seguretat el primer gran historiador de Nou Barris, capaç de fer articles ben treballats amb cara i ulls explicant fets inèdits fins aleshores desconeguts, alhora divulgatius i a l'abast de tothom. A més d'escriure a la revista "L'Arxiu" també va col·laborar en moltes altres revistes. Concretament entre els anys 1988 i 2002 a la revista "Rotllana" va publicar una sèrie d'escrits d'història local d'una qualitat i interès fins el punt que esdevingueren la principal font de consulta per part d'estudiants i investigadors que venien a l'Arxiu a fer cerca històrica. Aquest treball de catorze anys finalment es va agrupar per fer-ne un llibre titulat "Relligant Nou Barris", publicat l'any 2003, malauradament molt poc després de la seva mort. El títol fa referència al fet que, una vegada lligats administrativament els barris del nord de Sant Andreu en el nou districte de Nou Barris nascut el 1984, ara calia lligar també la seva història, la seva cultura i el seu patrimoni, és a dir, donar un altre pas endavant, és a dir, relligant. Afortunadament va arribar a viure en persona el lliurament de la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona otorgada a l'Arxiu l'any 2000 com a reconeixement a la feina ben feta gràcies a una manera de treballar en equip on ell, sens dubte, hi tingué molt a veure.

El llegat del Francesc ha estat molt important pel que fa a recerca i investigació, escrits d'història local, defensa del patrimoni, col·laboració activa entre entitats diverses i la consolidació d'una entitat com l'Arxiu com a centre de referència cultural local a Nou Barris. Ell va personificar la frase de "fem cultura als barris" perquè sabia que a Nou Barris havia tot un tresor a descobrir del qual ens podíem enriquir i que res no tenia a envejar al patrimoni cultural d'altres barris i districtes de Barcelona. Sempre va defensar una cultura propera i a l'abast de tothom. Se'l recorda com un home bo, de tarannà tranquil, de bon tracte, capaç de resoldre qualsevol problema per difícil que fos, la qual cosa demostrava la seva intel·ligència i la seva capacitat per fer-se de seguida amb tothom. Alhora mai no va deixar de mostrar-se com un home humil i senzill, com una persona més d'un gran equip humà, tractant a tots i a totes per igual perquè sempre veia en nosaltres talent i capacitat.

Dues dècades després s'ha continuat la recerca històrica que ell va començar i que ha permès reescriure la història; s'ha prosseguit la difusió de la memòria històrica local mitjançant les activitats; s'han publicat diversos llibres sobre Nou Barris; s'ha aconseguit que la gent de totes les edats s'interessi per conèixer els seus barris creant sentiment de pertinença i identitat; s'ha seguit defensant el patrimoni salvant definitivament molts elements que es trobaven en perill; s'han aconseguit fer realitat diversos projectes culturals amb el reconeixement de les administracions; i, en definitiva, s'ha col·locat Nou Barris en el mapa de Barcelona.

Gràcies per tot Francesc que formes part inseparable de la nostra història. Sense tu tot aquest gran projecte no hauria estat possible. Tal i com tu ens vas ensenyar, tot prenent el teu exemple, seguim i seguirem fent cultura als barris i relligant Nou Barris.