divendres, 4 de març del 2022

L'Arxiu fa una ruta de l'aigua de Montcada a la Trinitat Nova pel Rec Comtal


El passat dissabte 26 de febrer va tenir lloc la passejada del Rec Comtal, feta amb la col·laboració de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova. El punt de trobada va ser a les 10.00 h del matí a l'estació "Montcada-Bifurcació" de Rodalies-RENFE. Des d'allà, el grup es va dirigir a la Casa de l'Aigua de Montcada i Reixac. Aquest conjunt històric d'estil modernista és obra de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias i va ser inaugurat el 21 de juny de 1879. És un recinte enjardinat d'uns 1.000 metres quadrats, ubicat a cavall de les vies del ferrocarril i el riu Besòs, que inclou la casa del Maquinista, la casa dels Pous, la casa de Màquines, i la sala de Control. En l'actualitat el recinte està orientat a interpretar i explicar els sistemes de captació d’aigua per tal de comprendre la importància de la riquesa aqüífera per a la història de Montcada i Reixac. A més, es desenvolupen activitats i esdeveniments per posar en valor el patrimoni hidràulic, essent els principals àmbits temàtics el cicle de l’aigua, la tecnologia de vapor, la sostenibilitat del consum de l’aigua dolça, el Modernisme, i la Revolució Industrial.


Dins del terme municipal de Montcada i Reixac es va visitar també el Reixagó, nom amb el qual es designa la boca mina de Montcada on es produïa la repartició de les aigües entre l'Ajuntament de Barcelona (per abastir les fonts públiques de la ciutat) i els regants del Rec Comtal i propietaris dels molins. És del segle XVIII i el 2013 es va declarar patrimoni d'interès local. De camí cap a Barcelona es va travessar el barri de Can Sant Joan, on en alguns dels carrers encara es conserven les tapes del terra amb la inscripció "Mina".
A Barcelona es va entrar pel barri de Vallbona, en el tram del Rec Comtal que ressegueix paral·lel al traçat del ferrocarril. L'origen, aparentment relacionat amb la reconstrucció de l’antic traçat de l’aqüeducte romà del Besòs, s'atribueix al comte Mir (954-966), germà petit del comte Borrell II, d'aquí que també la conducció es conegués com a Rego Mir. De fet no va ser fins a l'any 1076 que aparegué per primera vegada la denominació Rec Comtal (Aqüeductum Comitale).


Durant el segle XI va ser conegut com a Rego Molinario degut a què al llarg del seu curs s'hi van instal·lar nombrosos molins. A partir del segle XIII el Rec Comtal va permetre l'increment dels conreus, la producció artesana i l'activitat dels molins. A partir del segle XIX el traçat del Rec Comtal va patir diverses modificacions degudes al creixement urbanístic i industrial que obligava a variar lleument el recorregut original. Vallbona és l'únic indret on encara transcorre en superfície, un tram del qual està integrat al parc. Al barri es conserven elements històrics relacionats amb aquesta infraestructura, com ara el Pont de la Vaca, d'origen medieval.
Més avall es va arribar a l'horta "La Ponderosa", la darrera finca agrària de Barcelona, de 7 hectàrees de superfície, regada amb les aigües del rec Comtal. Actualment ha deixat de funcionar i es troba afectada per un projecte urbanístic. El nom de "La Ponderosa" es va batejar als anys seixanta del passat segle amb el mateix nom del ranxo dels protagonistes de la sèrie televisiva "Bonanza", emesa entre 1959 i 1973.


Resseguint el traçat del Rec Comtal paral·lelament a l'avinguda Meridiana, es va arribar a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella, on es van poder visitar l'edifici de comportes i la sala de màquines. Finalment, a través del túnel per sota de l'avinguda Meridiana i la línia del ferrocarril, l'itinerari va acabar a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova. Ambdós conjunts, obres de l'arquitecte Pere Falqués i dels enginyers Felip Steva i Joan Sitges, es van erigir entre 1915 i 1920 amb motiu d'una epidèmia de febre tifoide que va afectar a Barcelona l'any 1914 i que va obligar a modernitzar la xarxa de subministrament d'aigua a la ciutat. El 1969 van ser connectades a la xarxa del riu Ter. El 1989 deixaren de funcionar per obsoletes. Entre el 2008 i el 2011 la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella va passar a acollir les entitats Trinijove i el Centre Cultural Frederica Montseny i a estar gestionada pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). D'altra banda, la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, una vegada rehabilitada, es convertí el 2015 en espai cultural i cívic i centre d'educació ambiental.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada