NOU BARRIS ALS LLIBRES: "La travesía de las anguilas" (Albert Lladó)

Lladó, Albert: La travesía de las anguilas

Galaxia Gutemberg. Barcelona, 2020

Sempre m’ha encuriosit trobar una relació entre relats novelats de ficció i el seu entorn geogràfic. I més quan aquest  entorn  són  territoris  concrets, els barris, i encara més quan aquests agafen protagonisme fins a convertir-se en el veritable personatge principal del relat. Entre ells en van sortir alguns de Nou Barris. Aquí els teniu per si us ve de gust demanar-ne algún a la biblioteca:

La plaça del Diamant Gràcia

Ùltimas tardes con Teresa                                       El Carmel-Guinardó

La Marta de Santa Eulália                                       Nou Barris i Sant Andreu

El somni de la ciutat                                                La Sagrada Familia

La comisaría Norte                                                  La Guineueta

Donde la ciudad pierde su nombre                         Can Tunis

Sidonie te més d’un amant                                      Sants

L’any   passat   vam  saber  de  retruc  que  es  preparava  l’edició  del  llibre  esmentat  al  títol perque des de l’editorial ens van demanar autorització per utilizar una imatge del fons fotogràfic de l’Arxiu que havien vist al bloc, per la coberta del llibre. A canvi del permís ens van cedir dos exemplars del llibre.
De seguida el vaig agafar i, de fàcil lectura, ben aviat el vaig tenir llegit. I, si, aquest era un llibre de Nou Barris, el llibre de Ciutat Meridana, el llibre de la Barcelona oblidada i de la Vila Desnonament, el llibre dels nois i noies que van nèixer al ‘tardofranquisme’ i que van viure l’adolescència en un indret on les olimpiades no van arribar. I es curiós, perqué el personatge que va posar Barcelona al mapa del món, és el mateix que va construir aquest barri que s’ha amagat, on no arriben els turistes i l’únic que es veu i es coneix quan s’entra en cotxe a la ciutat són les grans lletres al mur de l’avinguda: ‘Benvinguts a Barcelona’
L’acció es desenvolupa immediatament abans dels Jocs Olímpics del 1992. L’autor, nascut al barri l’any 1980, s’identifica plenament amb un territori oblidat, sense serveis, fruit de la manca d’escrúpols dels promotors immobiliaris i de la indiferència (i també la connivencia) de les autoritats tot i estar a poc més de deu minuts de la plaça Catalunya amb el tren. I sap molt bé del que parla: hi va viure fins els quinze anys, i a més hi va tornar durant dos anys per documentar-se. 

Els protagonistes, lleugerament camuflats o transformats, són els mateixos amics i companys de l’autor en aquella època en què compraven els volums del Manual de los jóvenes castores a la botiga ‘Revilux’, al carrer Les Agudes, i que els servia de guia i inspiració per les seves aventures detectivesques que, alhora, els servia per construir el seu propi univers i bastir amistats indestructibles. 
Tenien les seves propies regles, el seu propi llenguatge i el seu propi cau sota la Meridiana, desconegut per tothom, llevat dels membres de la ‘banda’ i dels (escassos i selectes) convidats, algun del barri germà de Vallbona tot i estar separats per les vies del tren i un garbuix d’autopistes, i que tan sols comunicava un fosc i sinistre túnel que amenaçava desconfiança i por. 
No falten al llibre les mencions als fets que han conformat la memòria històrica de Ciutat Meridiana com el segrest de l’autobús 47 per Manuel Vital o les caceres de rates, el record de les excursions al mític Canòdrom, fins i tot el sagnant atemptat de l’Hipercor i els estralls que va produir la droga.
Ja puc afegir, sens dubte aquest titol a la meva llista de llibres-barris novel.lats.

Josep Maria Babí i Guimerà

Foto Albert Lladó: copy Xavier Cervera / La Vanguardia