El passat dissabte dia 2 va tenir lloc una nova edició de la Marxa Nocturna per la serra de Collserola, també coneguda com a Clàssica d'Estiu. Enguany s'ha celebrat a principis de juliol, a diferència d'altres anys, per qüestions de calendari. A les 21.00 h un grup format per unes 40 persones es va congregar al carrer d'Aiguablava amb la Via Favència, al costat del mercat municipal de Montserrat, al barri de la Trinitat Nova. El company Arnaldo Gil va ser l'encarregat de donar la benvinguda al públic assistent i de fer un breu resum del què seria la passejada. Tant ell com el company Jordi Sànchez i Ruiz foren els principals responsables de fer les explicacions a les parades corresponents. Per sort, el bon temps va acompanyar i es van poder gaudir de les magnífiques vistes cap a Barcelona i cap a les comarques vallesanes.
La present marxa nocturna ha estat efectuada per aquella part de Collserola pertanyent al districte de Nou Barris per diverses raons, essent les més importants el fet de voler donar a conèixer un sector de la muntanya que resulta tant desconegut per a molta gent, mostrar la riquesa patrimonial que hi conté i la importància de conservar un espai natural de tals característiques com un pulmó verd i, per tant, com una inversió de futur tant per al present com també per a les noves generacions.
Des del carrer d'Aiguablava es va creuar per la zona d'aparcament del mercat per enfilar el carrer de les Torres i girar pel carrer del Port de la Selva. Allà es va aprofitar l'ocasió per explicar la construcció del nou bloc d'habitatges cooperatiu, el més alt erigit a Espanya. La colla va continuar fins arribar a la Font del Torrent de Can Panya o Aritjols, ubicada en una cantonada de la plaça de les Dones de Nou Barris. Ascendint per les escales d'accés a l'Ateneu Popular de Nou Barris es va entrar a la plaça de La Trobada, des d'on es va continuar escales amunt fins al passatge d'Antaviana. Des d'aquest punt es va enllaçar amb el camí de les Quatre Estacions fins arribar al túnel de la Fontsanta i la Mina de la Ciutat. El primer, de 6 metres de diàmetre i 12 quilòmetres de longitud, es troba dins les modernes instal·lacions d'abastiment i distribució d'aigua de la Trinitat i permet la connexió de les aigües procedents del riu Ter amb el riu Llobregat. El segon, del qual es podia apreciar l'entrada, forma part de l'inacabat aqüeducte Alt de Montcada. Durant la Guerra Civil va servir per guardar material bèl·lic, a la postguerra van arribat fins i tot a viure-hi persones i durant uns anys es va emprar per al cultiu de xampinyons.
Continuant per l'esmentat camí s'arribà al carrer de Riudecanyes i, des d'aquí fins al castell de Torre Baró, edifici erigit entre 1917 i 1919 que formà part d’un projecte de construcció d’una ciutat jardí a la serra de Les Roquetes. Per això, es constituí el 1904 la societat Urbanización de las Alturas del Noreste de Horta “Las Roquetas”. D’aquell projecte només en restà la carretera Alta de les Roquetes i aquesta torre inacabada que imitava un castell. A l’esclatar la Guerra Civil, els soldats republicans l’ocuparen i als voltants instal·laren un gran focus i una bateria antiaèria. Durant la postguerra fou ocupat per tropes nacionals i va ser buidat per dins. Amb motiu de les Acampades Urbanes del 1983 i 1984 es reivindicà la seva recuperació. L’Arxiu inicià el 1987 una campanya per demanar la seva catalogació i preservació que aconseguí que el 1992 fos declarada com a patrimoni històric. Des del 2014 funciona com a mirador i punt d'informació de Collserola.
Deixant l'edifici més emblemàtic de Nou Barris es va anar per la carretera Alta de les Roquetes, els carrers de Lliçà i de Castellví fins a la cruïlla del passeig de les Aigües. Continuant per l'esmentat passeig s'arribà a una intersecció cap a la dreta direcció al Turó d'en Cuiàs Mort i el barri de la Ciutat Meridiana. Per aquell camí es va explicar l'anècdota de l'avió enemic abatut l'any 1937 durant la Guerra Civil. Un sender estret va portar al grup fins a la part alta del barri. De baixada cap a la Font Muguera, es va fer una parada en aquest indret per sopar al berenador i fer un descans. El paratge on es troba aquesta font és encaixat entre uns vessants recoberts de màquies i arbustos típicament mediterranis. A la part més baixa s'ha conservat una magnífica vegetació constituïda d'alzinars amb roures i pins, i també d'espècies característiques boscos de ribera.
Acabats de sopar, la colla va agafar el carrer de Brull fins a la plaça dels Eucaliptus, on es va fer referència a la desapareguda font i al desaparegut berenador. La font, de dues canelles, era a 40 metres d'altitud sobre el nivell del mar, a prop del baixador ferroviari de Torre Baró, entre un grup d'alts i frondosos eucaliptus. Aquesta font comptava amb un berenador, un restaurant econòmic on antuvi es feien aplecs, actes festius populars i es ballaven sardanes. Des de la plaça es va fer la caminada avall cap a la zona urbana tot recorrent l'avinguda de Vallbona fins al barri de la Trinitat Nova. Allà es va fer atenció a les restes del Xalet de la Trinitat, conegut també com la “Casa del Conte” o la “Casa de les Bruixes”. Inaugurat el 12 d’octubre del 1915, la idea inicial era d’erigir tot un conjunt de cases idèntiques o similars que havien de configurar una ciutat jardí a la falda de la muntanya. Els terrenys on fou construït llavors es venien a un preu molt econòmic, propietat de Manuel María de Sivatte, el principal promotor. No obstant, a causa dels problemes econòmics i les males comunicacions amb la resta de Barcelona van fer fracassar el projecte.
Al voltant del Xalet eren habituals els aplecs, les ballades de sardanes o la celebració de festes. La casa fou habitada fins als anys setanta en què els seus propietaris van marxar. Fins fa pocs anys va romandre penjat un cartell on deia “Se vende”, amb un número de telèfon.
Ja en zona urbana, el camí pels carrers de las Chafarinas i Pablo Iglésias va portar al final de trajecte, en ple barri de la Prosperitat.
Eren les 2.30 h de la matinada. En total foren poc més de 9 quilòmetres realitzats en unes cinc hores i mitja. Allà el company Arnaldo Gil es va encarregar de fer el comiat del grup, el qual es va mostrar força satisfet de l'experiència, tant per la singularitat de la ruta com per la qualitat de les explicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada