Ruta per Collserola de la Font de Santa Eulàlia a la Trinitat Nova

El passat diumenge dia 6 va tenir lloc la primera ruta per la serra de Collserola del què portem d’any. Aquesta vegada s’ha caminat des de la plaça de Karl Marx, on s’ha congregat el grup de persones assistents a les 9.30 h del matí, fins a la Trinitat Nova, un total de 6,71 quilòmetres de longitud i un desnivell de 168 metres. Les explicacions van anar a càrrec dels companys Arnaldo Gil i José María Medina. Des de la plaça de Karl Marx, darrera de la masia de San Sant Genís, la colla va enfilar muntanya amunt pel carrer Antic de Sant Iscle fins arribar a la font de Santa Eulàlia. Des de lluny es va poder observar Can Masdéu, masia adquirida per l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau l'any 1901 i convertida en leproseria tres anys després. El 1931 s'aprovà la construcció d'un nou centre ben a prop, però no es va obrir fins el 1955 com a sanatori per a infants tuberculosos. El 1961 els malalts de lepra que restaven a Can Masdéu foren traslladats al sanatori de Fontilles, a València. El 1968 tancà també l'hospital de nens, si bé esporàdicament es fan colònies en aquest edifici. I des de l'any 2002 l'antiga masia va ser "okupada" per un col·lectiu  i els horts són autogestionats pel veïnat del districte.

Pel que fa a la font de Santa Eulàlia, aquesta es troba a mig camí de Canyelles a Can Rius. Tot l’arbrat i la vegetació que s'aprecia en l’actualitat és fruït de l’esforç d’un grup de veïns que durant anys van anar repoblant de diversos arbres tot l’entorn, com també el banc, la pileta i d’altres petites construccions per guardar les eines. Membres de l'Arxiu van poder mesurar-la i documentar-la fotogràficament, alhora que descobriren una canalització que surt de la mina, la qual es creu que podria anar a l’antiga masia de la Guineueta o bé a Can Sant Genís. Degut als actes de vandalisme que va patir que l’Arxiu va fer una campanya per reivindicar la seva recuperació i preservació. El recorregut va continuar pel carrer de Can Rius i es continuà passant pel secor muntanyós que compren el Turó Blau (que té un cim de prominència mínima i ple de vegetació, de 310 metres d'altitud), el Turó de Segarra (des d'on es pogueren contemplar les excel·lents vistes panoràmiques de Barcelona) i el Turó de les Roquetes (muntanya que el seu cim assoleix els 304 metres d'altitud).

L’itinerari va portar fins el castell de Torre Baró, edifici que formà part d’un projecte de construcció d’una ciutat jardí a la serra de Les Roquetes. Per això es constituí el 1904 la societat Urbanización de las Alturas del Noreste de Horta “Las Roquetas”. A l’esclatar la Guerra Civil, els soldats republicans l’ocuparen i als voltants instal·laren un gran focus i una bateria antiaèria. Durant la postguerra va ser buidat per dins i abandonat fins que a partir de 1970, quan passà a ser icona dels “9 Barris” i amb motiu de les Acampades Urbanes del 1983 i 1984 es reivindicà la seva recuperació. Després d'una primera rehabilitació i la construcció del mirador, l’Arxiu inicià el 1987 una campanya per demanar la seva catalogació i preservació aconseguint que el 1992 fos declarat patrimoni històric. Des del 2014 obrí les seves portes funcionant com a mirador i punt d'informació de Collserola.

Seguidament es va prosseguir per la carretera Alta de les Roquetes, el mirador de Torre Baró, el carrer de Riudecanyes, el camí de les Quatre Estacions i l’avinguda de Vallbona, tot fent una parada al Xalet de la Trinitat, un altre exemple del mateix projecte de ciutat-jardí juntament amb el castell de Torre Baró. Va ser inaugurat el 12 d'octubre de 1915. Els terrenys on fou construït es venien a un preu molt econòmic, propietat de Manuel María de Sivatte, el principal promotor, però els problemes econòmics i les males comunicacions amb la resta de Barcelona van fer fracassar el projecte. Al seu voltant eren habituals els aplecs, ballades de sardanes o la celebració de festes. La casa fou habitada fins als anys setanta en què els seus propietaris van marxar. Ben a prop, a l’avinguda de Vallbona, es poden apreciar les restes visibles de l’aqüeducte del Baix Vallès, una infraestructura que funcionà entre 1881 i els anys seixanta que, des de Barberà del Vallès i a través de Cerdanyola del Vallès per Sant Iscle de les Feixes, arriba a Barcelona tot travessant per mitjà de dos aqüeductes el barri de Ciutat Meridiana i de tres aqüeductes el barri de Torre Baró.

La passejada va seguir tot passant pel costat de la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova, obra de l'arquitecte Pere Falqués i dels enginyers Felip Steva i Joan Sitges, erigida entre 1915 i 1920 amb motiu d'una epidèmia de febre tifoide que va afectar a Barcelona l'any 1914 i que va obligar a modernitzar la xarxa de subministrament d'aigua a la ciutat. El 1969 fou connectada a la xarxa del riu Ter. El 1989 van deixar de funcionar per obsoleta i des del 2015 es convertí en espai cultural i cívic i centre d'educació ambiental. Continuant pel carrer d’Aiguablava, a un costat s'observà la moderna estació distribuïdora d’aigua d’Aigües Ter-Llobregat, posada en servei l'any 1973 en substitució de les Cases de l'Aigua de la Trinitat Vella i Nova. Té per funció el repartiment, la regulació i el lliurament a la ciutat de Barcelona de l'aigua potable procedent de l'estació de tractament del riu Ter. darrerament s'han instal·lat plaques solars.

Arribat el grup a la cruïlla del carrer d'Aiguablava amb la Via Favència, davant del Mercat de Montserrat, la ruta va finalitzar. Allà mateix el company Arnaldo Gil va fer el comiat del grup, el qual va quedar força satisfet tant per la qualitat de la passejada com per les explicacions dels diferents espais visitats.