L'Arxiu fa una ruta per Collserola fins a Can Masdéu

El passat diumenge 27 de març va tenir lloc una ruta per Collserola a la masia de Can Masdéu i els seus voltants. El punt de trobada va ser a les 10.00 h del matí a la plaça de karl Marx. Les explicacions van anar a càrrec dels companys Arnaldo Gil i Jordi Sànchez.

Des de la masia de Can Sant Genís, el grup, d'unes 30 persones, va continuar pel col·lector on es perd la riera de Sant Andreu. Arribats a la carretera Alta de les Roquetes, el Jordi va explicar la història de la seva construcció. L'esmentada infraestructura, de principis del segle XX, havia de servir per comunicar amb la ciutat-jardí que no es va arribar a materialitzar. Per allà es preveia que hi circulés un tramvia entre Horta i Torre Baró. Malgrat tot, els nombrosos problemes deguts amb els propietaris de terrenys afectats pel pas de la carretera van fer que la seva construcció fos molt lenta i plena d'entrebancs.

Arribats a la Font de Santa Eulàlia es va fer una parada on l'Arni va aprofitar per explicar la història de la mina. Situada al torrent sud-oest del Turó Blau, es troba al mig d’una zona enjardinada i preparada pel descans, amb arbres d’ombra, taules i bancs. Datada com a mínim del segle XIX, va ser estudiada i arranjada per membres de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, que van fer recerca de la seva mina.

Després, el grup es va dirigir fins al dipòsit d'aigua dels helicòpters dels Bombers i, des d'allà, es va arribar a la masia de Can Masdéu. Allà es va fer referència a la bassa que es nodria de les conduccions d'aigua i dues mines: la de Sant Josep i la que es troba a dins de la masia. El Jordi va explicar la història del casalot. Erigit sobre una antiga domus romana, el seu origen és, com a mínim, del segle XI. L'edifici va passar a mans de diversos propietaris i, des del segle XVII, a mans d'Enric Masdéu i Farrera, moment en què va adquirir l'actual denominació.

El 1901 va ser adquirida per l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i convertida en leproseria tres anys després. El 1961 els malalts de lepra que hi restaven foren traslladats al sanatori de Fontilles, a València. Des del desembre del 2001 un col·lectiu "okupa" habita en la masia, arreglant-la i reconvertint-la en un espai de la natura obert a tothom. Cada cap de setmana organitzen diverses activitats, com ara tallers o visites guiades.

Allà mateix, al Rur Bar, el nostre company Manel Martín Pascual, a les 12.00 ha del migdia, ens va brindar amb una excel·lent xerrada sobre la història de l'abastament d'aigua a Nou Barris, destacant els elements patrimonials encara existents i que cal conservar, especialment els aqüeductes. L'explicació va anar acompanyada d'un PowerPoint il·lustratiu amb imatges força interessants i inèdites, alhora que les explicacions foren molt amenes i que van captar de seguida l'atenció i l'interès del públic.

Entre d'altres coses, va puntualitzar que Nou Barris és un exemple únic a nivell de Catalunya en concentració d'aqüeductes i infraestructures d'aigua i, a més, el desenvolupament al nord de Barcelona es degué perquè pel pendent orogràfic va ser més fàcil aprofitar l'aigua de la conca del riu Besòs que no pas la del Llobregat, la qual hagué d'esperar fins a finals del segle XIX.

Acabada la xerrada, de la qual tothom va quedar molt satisfet, l'Arni va fer el comiat i es va emprendre el camí cap a la plaça de karl Marx.