El passat dijous dia 17 a les 19.00 h va tenir lloc al vestíbul de l'Espai Via Favència (seu de l'Arxiu) la conferència que portava per títol "Salvador Alloza Alloza, cartes de barri". L'acte, que va comptar amb l'assistència d'una trentena de persones, va comptar l'assistència de diversos familiars d'Alloza.
La presentació i la xerrada van anar a càrrec del soci i company Miquel Antoni Román i Pérez, el qual va passar un PowerPoint per fer més amenes les explicacions. El motiu de l'activitat va ser per commemorar el 125è aniversari del naixement d'aquest personatge conegut per haver estat el carter del barri i moltes altres coses que van envoltar la vida d'aquest home. La recerca històrica, especialment documents trobats a l'arxiu de la Guerra Civil a Salamanca, ha fet possible aquesta conferència, la qual es va estructurar en base al context polític, social i repressiu, així com el seu llegat.
Per als qui ho desconeguin, Salvador Alloza Alloza va néixer a Barcelona el 1897. El 1916 va començar a treballar de carter al barri de Porta. Es diu que per tal de facilitar-ne la localització, sempre aconsellava que la correspondència que s’adrecés a aquell nucli s’identifiqués amb el seu cognom entre parèntesis. El 1925 es va casar i va tenir sis fills. Va residir al carrer d'Enric Casanovas, al barri de la P.rosperitat, en una casa unifamiliar. El 1936 fou nomenat secretari del Casal Català Republicà de les Roquetes, adherit a ERC. Va participar en la campanya electoral de les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 amb la victòria del Front d’Esquerres i el retorn del Govern de la Generalitat. Fou també membre de l'Executiva del Casal d'ERC de les Roquetes. L'any 1938, formant part del Sindicat Autònom de Carters Urbans, van acordar l'entrada en bloc al sindicat CNT. Exercí el càrrec de delegat de barri. Acabada la Guerra Civil ostentà la categoria de carter de primera, per bé que fou represaliat i empresonat fins a l'any 1940 en què quedà en llibertat però sense poder exercir de carter pels seus antecedents republicans.
Malgrat que va intentar retornar a l'ofici i tenir l'aval del mossèn de la parròquia de Santa Eulàlia i de l'alcalde de barri de Roquetes, li van denegar. No seria fins el 1977 que va poder anul·lar la sanció i reconèixer-se el temps que havia estat separat de la seva professió fins el 1962 en què es va jubilar. Va morir a Barcelona l'any 1987.
El carrer d'Alloza, al barri de Porta, sempre ha estat dedicat a aquest personatge, per bé que durant el franquisme va passar desapercebut perquè es creia dedicat al poble de la província de Terol. En l'actualitat diverses entitats de Nou Barris i el grup municipal d’ERC, aplegats a La Taula Unitària de Nou Barris per la República, han demanat repetidament a l'Ajuntament de Barcelona que s'instal·li un faristol dedicat a recuperar la memòria històrica de Salvador Alloza Alloza.
Acabada la xerrada es va passar el torn de paraula al públic assistent, que va aprofitar l'ocasió per preguntar o comentar curiositats. Membres de la família Alloza també van fer interessants aportacions. L'acte va acabar amb un fort aplaudiment. Per als qui vulguin saber-ne més, l'activitat es va emetre en directe (streaming) per als qui no pogueren assistir en persona i l'audiovisual es troba penjat i a lliure consulta pública al grup de Facebook de l'Arxiu.
Fotos: Pilar Escamilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada