Ginés Cuesta Ortiz: vola ben alt i que tinguis un bon cel

Aquesta és d'aquelles entrades al blog que mai no desitjaríem publicar. Rebem amb gran tristesa la noticia del traspàs del nostre company, amic i col·laborador Ginés Cuesta Ortiz. La seva desaparició suposa la pèrdua irreparable d'una persona que ha fet unes excel·lents aportacions a la nostra entitat i, de pas, a Nou Barris. Home polifacètic, al setembre de 2011 va signar un contracte on llegava tot el seu material fotogràfic a l'Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris. Des de llavors s'han fet exposicions amb les seves fotografies, sempre amb la seva inestimable supervisió. A tot això l'any 2015 el MUHBA li va encarregar de fer les fotos panoràmiques que s'exhibeixen al mirador del castell de Torre Baró i el 2019 va ser publicat un relat seu dins del llibre "Contes i relats de Nou Barris", corresponent al número 7 de la Col·lecció Favència. Els seus indiscutibles mèrits el van convertir en soci honorífic de l'entitat.

Si efectuem un breu repàs biogràfic, el Ginés va néixer a Barcelona, al carrer de Rosalía de Castro nº39, el 17 de febrer de 1945. Posteriorment la família es va traslladar al Poblat de Cabrinetti, prop de la Presó Model. Poc abans de la celebració del XXXV Congrés Eucarístic Internacional foren traslladats a un dels pisos de les Vivendes del Governador de Verdum, a la Via Favència nº244. Dels 14 als 17 anys va treballar de botons a l'hotel Recasens (Rda. Universitat nº16), on s'allotjaven molts actors que passaven per Barcelona. Entre 1962 i 1965 va realitzar cursos d'interpretació i fotografia i va ser alumne a l'Escola d'Actors de Juliol Coll i F. Espona (C. Trinquet nº37). Va realitzar estudis a l'Escola Municipal de Formació Professional de Mitjans Audiovisuals. Va treballar de cambrer al càmping "Tres Estrellas" de Gavà. Per aquelles dates fou requerit per a una prova en un film del director francès Maurice Ronet, el qual va veure que era la persona idònia per encarnar el paper de cap de la banda juvenil a la pel·lícula "Le voleur du Tibidabo", títol amb què es va estrenar a França però que aquí es va anomenar "La vida es magnífica".

De 1965 a 1968 va exercir com a meritori en producció, cameràman i direcció en la productora Profilmes. El 1968 va treballar com a meritori de direcció a la pel·lícula "El último sábado", exercint de segon ajudant del director Pere Balañà, encarregant-se de localitzar els llocs del rodatge. Entre 1968 i 1970 va realitzar el servei militar a la Marina. Del 1970 al 1975 va exercir de cameràman i guionista en diversos documentals informatius i culturals per a la televisió d'Itàlia, França, Holanda i Suècia. Als EUA va fer documentals sobre urbanisme i demografia a les comunitats hispanes de Nova York i Boston; i reportatges fotogràfics per a agències de premsa al Japó, Malàisia, Indonèsia, Cambodja, Singapur, Hong Kong, etc. Entre l'1 de desembre de 1975 i el 30 d'abril de 1976 va treballar a la productora "Beco Films SA" com a realitzador del guió tècnic de la pel·lícula "Icaro", que no es va arribar a realitzar, i com a director durant el prerrodatge de la mateixa pel·lícula.

Posseeix multitud de fotografies de La Rambla i de Nou Barris. Entre 1975 i 1979 va realitzar tasques de cameràman i altres col·laboracions en documentals informatius per a l'Escola EMAV de Barcelona de formació professional. Va fer reportatges per a les revistes "Por Favor", "Serra d'Or", "Interviú", etc. i fotografies per a llibres escolars de les editorials Teide i Juris, entre d'altres. Entre 1979 i 1981 va desenvolupar tasques com a cameràman en un documental informatiu al Marroc i en diversos programes pilot per a la televisió sud-americana. És autor del conte "El gegants de Montserrat". El 1981 va realitzar tres espectacles d’homenatge a Carles Buïgas i Sans en l’ultima font que va construir en vida, a Salou (Tarragona). Als darrers anys va treballar de pintor, sense deixar de fer servir la càmera fotogràfica.

Des de sempre es va considerar un fotògraf de carrer perquè era un home de carrer, un lector de carrer on a través de la imatge havia intentat captar, llegir i interpretar allò que havia vist a través de la càmera. La seva mirada fotogràfica no cercava el drama sinó la bellesa, la quotidianitat, amb un gran contingut, veient allò que a priori no s’observa però que estava passant. Va definir la fotografia com una síntesi de bellesa, llum i geometria, on havies de cercar, trobar un missatge i descobrir allò que et cridava l’atenció del paisatge urbà. Defensava la imatge tradicional, feta mitjançant càmera analògica i a blanc i negre, per bé que s’havia vist obligat a adaptar-se a la nova tecnologia de la càmera digital i a color d’alta definició.

La seva presència ha estat visible a entrevistes diverses tant a revistes, als diaris, a la televisió i al llibre "Memòries del Districte de Nou Barris" publicat l'any 2018, entre d'altres.

Estimat Ginés, gràcies per tot. Vola ben alt i que tinguis un bon cel. Que el teu llegat sigui referent per a les noves generacions.

Fotos: AHRNB, Álvaro Monge, Josep Maria Babí, Marga Sànchez (dibuix) i Pilar Escamilla.

Biografia personal escrita per Roberto Lahuerta Melero i extreta del Petit Arxiu 77 "Verdum parcel·lat".