Presentada l'exposició "Desterrats" a la seu de l'Arxiu

El passat dijous dia 7 a les 19.00 h va tenir lloc al vestíbul de l’Espai Via Favència (seu de l’Arxiu) la presentació de l’exposició que porta per títol “Desterrats. Cròniques del passat”. La mostra és obra de l’Ivan Patrici Navarro Arquillo, el qual va donar la benvinguda al públic assistent (al voltant d’unes 25 persones) i va agrair a l’Arxiu l’oportunitat i els recursos per fer possible l’exposició. Historiador i gestor cultural, és especialitzat en patrimoni cultural i infrahabitatge. Va treballar durant cinc anys com a arqueòleg, ofici del qual allò que més li agradava eren els pous secs o els claveguerams antics perquè allà es trobaven moltes coses que la gent no volia. Sobre el títol de l’exposició, va explicar que el terme “desterrats” va remarcar que és una paraula amb molta força, més enllà dl seu significat etimològic. El subtítol que pregunta “què hi ha on no hi ha ningú?” fa referència als espais buits que han quedat quan una activitat humana s’ha acabat.

Tot aportant el seu testimoni personal, ell va viure de petit en una barraca al Turó de la Rovira (Francesc Alegre), va tenir una infantesa distòpica (és a dir, amb coses fora de l’època en la qual es vivia) durant els seus primers 10 anys de vida. Li cridava l’atenció quan alguna persona d’una barraca es moria l’Ajuntament de Barcelona enderrocava la casa i ho llençaven tot, incloses les pertinences. Després se’n va anar a viure al barri de Porta. L’Exposició pretén ensenyar com hem naturalitzat que hi hagi coses que es mimetitzen (s’integren i s’adopten) en la natura, que són restes patrimonials. No és tant un valor econòmic sinó històric perquè es poden explicar moltes històries d’aquests elements. Es poden contemplar objectes singulars de tota mena des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat, com ara rajoles hidràuliques, vaixelles, eines, ampolles de medicines, estris de cuina, joguines, botons, ferralles, taps, plaques, bosses, teules...

L’Ivan Patrici considera que, d’alguna manera, sense que sigui una exageració, la brossa d’avui es podria convertir en el patrimoni del futur. Molts elements pertanyen a la part oriental de Collserola, un espai natural que ha tingut una acció humana molt agressiva no només pels diferents assentaments, sinó també per haver estat un dels abocadors de Barcelona. Així que és habitual passejar pel bosc i trobar tota mena d’objectes que s’han vinculat i mimetitzat amb l’espai com si fossin un tros més d’aquest bosc. En definitiva, s’han naturalitzat les restes d’assentaments humans. També hi ha objectes trobats a la falda del Turó de les Roquetes, on van haver les cases d’autoconstrucció. La mostra, a mode de reflexió final, explica que sovint l’acció humana (antròpica) sobre el territori és irreversible però no pas irreparable. Encara s’hi és a temps de tenir un parc natural que respongui a la memòria històrica que ens mereixem però també a la qualitat de vida que hem de rebre. Sovint a la serra de Collserola s’ha lluitat per dignificar aquest espai natural i alliberar-lo de les accions humanes. Cal l’ajut de guardes forestals, institucions històriques i moviments socials.

Després de la presentació i d’explicar el contingut es va passar el torn de paraula al públic assistent perquè formulés preguntes o aportés el seu testimoni personal. L’acte va acabar amb un fort aplaudiment. Ha estat enregistrat i es pot visualitzar al Youtube de l’Arxiu per saber-ne amb més detall. L’exposició és de lliure accés, gratuïta i recomanable per a tot el públic en general. Romandrà visitable fins el proper 20 de gener del 2024.

Fotos: José María Medina.