Celebrat a l’Arxiu el debat “Nou Barris: un districte, dues visions”

El passat dijous 25 d’abril a les 19.00 h va tenir lloc a l’Espai Via Favència (seu de l’Arxiu) el debat titulat “Nou Barris: un districte, dues visions”. L’activitat va tenir la col·laboració del centre d’Estudis Ignasi Iglésias i de l’Associació de Veïns i Veïnes d’Horta. Precisament els dos interlocutors que van participar i van aportar les seves “particulars” visions personals, socis de l’Arxiu, representaven cadascun d’ells a una entitat: el Manel Martín Pascual al primer (del qual és vicepresident) i el Joan Termes Roig a la segona.
El company i president de l’Arxiu, Jordi Sànchez i Ruiz, va ser l’encarregat de donar la benvinguda al públic assistent i de fer la corresponent presentació de l’acte, el qual es troba emmarcat dins els actes commemoratius d’enguany del 40è aniversari de la nova divisió administrativa de Barcelona en 10 districtes i, per tant, de la fundació oficial del Districte 8è o de Nou Barris en particular. A tot això, va fer la introducció històrica amb un PowerPoint il·lustratiu de l’evolució administrativa dels territoris del poble de Sant Andreu de Palomar, des de la seva agregació a la ciutat de Barcelona el 1897 fins a la creació dels actuals districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.

A continuació es va donar el torn de paraula al Manel Martín Pascual. Prèviament va voler remarcar que el context geogràfic de Sant Andreu de Palomar té tres significats: com a parròquia medieval al segle X, com a municipi independent el 1718 i com a districte des del 1897. Un segon concepte seria el districte creat el 1984 i, finalment, el barri pròpiament dit. Va centrar el seu discurs en per què es va fer aquesta divisió entre Sant Andreu i Nou Barris i què ha significat aquesta nova estructuració. Bàsicament, el fet que el nord de Sant Andreu, com a darrera gran reserva de sòl per urbanitzar, experimentés un gran creixement urbanístic i demogràfic durant els anys 50 i 60, sumat a l’efecte barrera que suposava l’avinguda Meridiana, va ser un factor decisiu. Des d’una perspectiva enfocada en la descentralització de la gestió administrativa i la necessitat de disposar d’un centre proper per reclamar i reivindicar millores per als barris, la llarga distància amb la seu del Districte, a la plaça d’Orfila va motivar aquesta descentralització. A tot això la població, majoritàriament composta per gent nouvinguda, des d'un punt de vista sociocultural va acabar creant una nova identitat ben diferenciada de l’andreuenca. Actualment el sentiment envers Sant Andreu és fort però molt reduccionista perquè queda limitat al barri pròpiament dit, no als barris que formen part del districte.

Seguidament va intervenir el Joan Termes Roig. Ell es va centrar en el sentiment de pertinença dels veïns i veïnes, de quina manera aquesta població es va sentir integrada en la nova divisió administrativa de la ciutat. Va explicar els seus vincles personals amb Sant Andreu (lloc de naixement), Horta (lloc de residència des que es va casar) i Nou Barris (lloc on va tenir durant 35 anys un taller al carrer de Cartellà i va treballar per compte propi al carrer del Japó). Va assegurar que, des de fa molts anys, ha existit un important vincle entre Sant Andreu i Horta, especialment per motius laborals, des de les bugaderes d’Horta que rentaven la roba de la gent de bona posició social fins a les fàbriques andreuenques i els tallers ferroviaris del Nord. Altres relacions han estat de tipus associatiu, cultural i educatiu, doncs la gent d’un barri acudia a entitats, cinemes, teatres i escoles de l’altre. Quan va haver l’agregació forçosa a Barcelona la gent va continuar sentint-se del seu antic poble. Va recordar que els seus avis eren del poble de Sant Andreu de Palomar i que sempre anomenaven els noms dels carrers amb la denominació antiga, fins i tot quant aquests van canviar en el moment de l’agregació a la capital catalana. De fet, el sentiment de pertinença queda encara reflectit en la gent de certa edat que quan marxa del barri al centre de la ciutat diu allò de “me’n vaig a Barcelona”.

Al final dels parlaments el públic assistent va tenir l’ocasió de fer preguntes o bé comentaris. Dues coses a destacar és el fet que, antigament, molta gent anomenava Verdum al sector comprès pels barris de les Roquetes, Verdum pròpiament dit i la Prosperitat, i que els taxistes sempre deixaven als clients a la plaça del Virrei Amat, doncs més amunt es negaven a pujar. L’acte va acabar amb un fort aplaudiment i es troba enregistrat, de manera que qui en vulgui saber amb més detall pot consultar-lo lliurament a la nostra pàgina de Youtube.