divendres, 21 de setembre de 2012

El Barça és més que un club... A NOU BARRIS

 
 
Enguany, es compleixen cinquanta-cinc anys de la construcció de la catedral del Futbol Club Barcelona per excel·lència: el Camp Nou. I ara, la qüestió a plantejar és què caram té a veure el Barça amb Nou Barris. Doncs bé, per increïble que pugui semblar, aquest club va aconseguir escriure breument un trosset de la seva història per terres del què avui dia és el nostre districte.
Quan el club es va fundar a l’any 1899, disposava d’un camp de futbol en el desaparegut Velòdrom de la Bonanova, al costat del Turó Park (1899), i a l’any següent, es va traslladar al costat de l’Hotel Casanovas, en terrenys on ara hi ha erigit l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. I el segon canvi, és a dir, en el tercer camp, cal explicar una història que va passar a Nou Barris.
En aquells temps, el Futbol Club Barcelona comptava amb 51 socis que abonaven una quota mensual de dues pessetes, o sigui, 22 pessetes a l’any. S’iniciava la nova temporada l’any 1901, i poc abans de començar, l’entitat havia rebut la comunicació que havien de marxar del seu emplaçament perquè s’havien d’iniciar les obres de construcció de l’esmentat hospital. Aleshores, cercant terrenys, calia trobar un espai ben comunicat amb el centre de la ciutat que permetés als socis i simpatitzants la possibilitat de traslladar-se còmodament amb transport. Finalment, aquest espai es va trobar i es va llogar, amb un caràcter provisional mentre no hi hagués un altre lloc millor.
 
 
Localitzar exactament on era el camp del Barça a Nou Barris no ha estat una tasca fàcil. Les fonts d’informació no acabaven d’aclarir-ho i sovint es trobaven contradiccions. Però finalment, segons la documentació consultada i el testimoni evident de les poquíssimes fotografies existents al respecte, se sap que el camp es va construir darrera de la masia de Can Sabadell, casalot emplaçat sobre els actuals terrenys ocupats per la cotxera de metro i la parròquia de la Mare de Déu de Fàtima, molt a prop del carrer de Peñalara i el passatge de Grau. La proximitat relativa amb el passeig de Maragall permeté bones comunicacions amb transport. Així, els assistents als tornejos de futbol agafaven el tramvia d’Horta i baixaven a “Els Quinze”, caminaven uns quants metres cap amunt i travessaven el pont sobre la riera d’Horta.
L’adequació del camp, que feia 110 metres de llarg per 80 metres d’ample, es va fer seguint criteris considerats força moderns i innovadors en aquells temps, orientat de manera que la llum solar no fes nosa als futbolistes mentre jugaven. Per iniciativa de qui havia estat el capità de l’equip, Ernest Witty, es va intentar sembrar gespa, tot seguint l’exemple dels camps de futbol anglesos, però es va haver de renunciar a la idea perquè econòmicament era molt cara de mantenir. Així, doncs, el terrenys devia de ser de terra esplanada d’on s’extraurien prèviament abans de cada partit totes les pedres i herbes que per allí hi haguessin escampades per a evitar molèsties als jugadors. La tasca la feien els mateixos jugadors, els quals, de passada, carregaven amb les porteries i fins i tot en Hans Gamper marcava les línies amb la regadora de calç. Hi havia un accés per al públic assistent i per als carruatges, sense taquilla, de manera que als espectadors no se’ls cobrava entrada.
 
 
Les obres de construcció tingueren un pressupost al voltant de les 1000 pessetes, llavors considerada una quantitat considerable. La inauguració oficial del nou camp tingué lloc el 23 de novembre de 1901, amb un partit entre el Futbol Club Barcelona i una colla de mariners del vaixell anglès Calliope, amarrat al port de Barcelona. El resultat va ser favorable al Barça per 4-0, amb tres gols marcats per Hans Gamper, la principal figura de l’equip. Mereix destacar-se que es van estrenar les primeres xarxes per a les porteries, que posaren fi a les discussions i les incidències sorgides sobre si la pilota havia entrat o no.
Era l’època que l’uniforme de l’equip el conjuntava una camisa de màniga llarga de dos colors, el blau i el grana, alternant-los a les mànigues, i pantalons blancs. En termes esportius, hi havia una diferència de nivell de joc entre els estrangers que treballaven a la ciutat i jugaven per afició i els jugadors nacionals que no estaven familiaritzats amb el control de la pilota, aleshores més pesant que les actuals. A més de Hans Gamper, una altra figura destacada de l’època fou Udo Steinberg.
Durant la temporada 1901-1902, el Barça va guanyar la Copa Macaya (el primer títol oficial de la història) i el Campionat de Catalunya, tot batent un rècord, sense haver empatat ni perdut cap partit i amb un balanç de seixanta gols a favor i dos en contra. Al maig de 1902, amb motiu de les festes de coronació del rei Alfons XIII es va celebrar el primer campionat nacional amb un primer partit contra el Madrid, el qual van derrotar per 3 gols a 1. però el trofeu peninsular va anar a parar a mans del Vizcaya, un equip format per una selecció de biscaïns que no existia legalment. L’expectació que generava en Hans Gamper va fer que alguns dels partits hi assistissin fins a 10000 persones.


Jugadors:
ALBÉNIZ, ALMASQUÉ, ARTURY, CHOWN, CONARRE, GARCÍA, LASARTE, LEASK, MORRIS II, MORRIS III, QUIRANTE, RIBA, SUNYÉ, GREEN, MEYER, STEINBERG i VINDERKHER.

Partits jugats al camp de Can Sabadell:
23-11-1901 AMISTÓS BARCELONA-GALLIOPE 4-0. 8-12-1901 AMISTÓS BARCELONA-CATALÀ 4-1. 22-12-1901 COPA MACAYA BARCELONA-ESPANYOL 7-0. 29-12-1901 AMISTOS BARCELONA-CATALÀ 8-0. 1-01-1902 COPA MACAYA BARCELONA-UNIVERSITARI 8-0. 6-01-1902 COPA MACAYA BARCELONA-HISPÀNIA 4-2. 19-01-1902 COPA MACAYA BARCELONA-ESPANYOL 4-0. 2-02-1902 COPA MACAYA BARCELONA-UNIVERSITARI 9-0. 16-02-1902 COPA MACAYA BARCELONA-CATALÀ 12-0. 9-03-1902 COPA MACAYA BARCELONA-HISPÀNIA 1-0. 23-03-1902 COPA MACAYA BARCELONA-CATALÀ 15-0.

La temporada 1902-1903 fou conflictiva, ja que el club es va negar a formar part de la Federación Gimnástica Española perquè aquesta pretenia el control sobre tots els clubs esportius i prohibia l’alineació de jugadors estrangers. Per fer-hi front, es va constituir l’Associació Catalana de Foot-Ball que agrupava els principals clubs catalans de futbol, que funcionava com un organisme d’interclubs i que importà d’Anglaterra el reglament de joc del futbol, que després es va traduir. A més, es va crear la Copa Barcelona, que el Barça va guanyar. Aquest trofeig el van haver de pagar els mateixos socis barcelonistes (aleshores uns 250) a 2,40 pessetes per persona. Tots els particfipants van rebre un premi: medalles per als tres primers, una bandera de linier per al quart, una pilota de reglament per al cinquè, uns guants de porter per al sisè, una manxa per al setè i un xiulet per al vuitè.


Jugadors:
ARÉVALO, CASTELLÀ, CASTILLO, CATPBELL, COSTAL, GAISSERT, GUARDIOLA, UTIERREZ, HARRIS II, JOHNSON, JORRO, LASSALETA, MARÍN, MASCARÓ, PAMIES, RENÉ, FISCHER, GAASS i HERESFORD.

Partits jugats al camp de Can Sabadell:
2-11-1902 AMISTÓS BARCELONA-IRISH 0-1. 9-11-1902 AMISTÓS BARCELONA-CATALÀ 3-1. 16-11-1902 AMISTÓS BARCELONA-UNIVERSITARI 2-1. 23-11-1902 AMISTÓS BARCELONA UNIVERSITARI 5-2. 30-11-1902 COPA MACAYA BARCELONA-HISPÀNIA 2-0. 21-12-1902 AMISTÓS BARCELONA-CATALÒNIA 5-0. 28-12-1902 AMISTÓS BARCELONA-X 1-0. 01-01-1903 AMISTÓS CATALÒNIA-BARCELONA 0-16. 11-01-1903 COPA BARCELONA BARCELONA IBÉRIA 7-0. 18-01-1903 AMISTÓS IRISH -BARCELONA 1-9. 25-01-1903 COPA BARCELONA BARCELONA-CATALÀ 2-1. 01-02-1903 COPA BARCELONA BARCELONA-X 13-0. 08-02-1903 COPA BARCELONA BARCELONA-INTERNACIONAL 6-0. 1-03-1903 COPA BARCELONA BARCELONA-HISPÀNIA 6-1. 8-03-1903 COPA BARCELONA BARCELONA-ESPANYOL 2-2. 16-03-1903 AMISTÓS BARCELONA-GALLIOPE 1-0. 22-03-1903 COPA BARCELONA BARCELONA-CATALÀ 4-2. 5-04-1903 COPA BARCELONA BARCELONA-IBÈRIA 8-0. 13-04-1903 COPA BARCELONA BARCELONA-IRISH 3-1. 19-04-1903 COPA BARCELONA HISPÀNIA-BARCELONA 0-1. 26-04-1903 COPA BARCELONA BARCELONA-ESPANYOL 2-2. 28-06-1903 AMISTÓS BARCELONA-SALUT 2-3. 27-07-1903 AMISTÓS BARCELONA-MATARONÍ 8-2.

La temporada 1903-1904 fou més aviat discreta, i fou també la primera vegada que el club va jugar un partit internacional, contra l’Stade Olympique de Toulouse, al qual van guanyar per 3 gols a 2. hans gamper va penjar les botes per a dedicar-se per complet als seus negocis, però malgrat intervindrà en alguns partits.


Jugadors:
ALMASQUÉ II, COMAMALA A., COMAMALA C, DACOSTA, DENEL, DOMÈNECH, DURAN ELLERS, FLAQUER, FONTANET, ROMÁ FORNS, GARRIGA, MACKENCIE, MARIAL, MAS, NOBLE, ORTIZ POMBO, SANPONS, SANZ, VINYES, XIFRA i SHOOTER.

Partits jugats al camp de Can Sabadell:
4-10-1903 AMISTÓS BARCELONA-INTERNACIONAL 6-1. 11-10-1903 AMISTÓS BARCELONA-CATALÀ 5-1. 18-10-1903 AMISTÓS BARCELONA-IRISH 3-2. 1-11-1903 AMISTÓS BARCELONA-X 7-0. 8-11-1903 AMISTÓS BARCELONA-SALUT 2-0. 22-11-1903 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-SALUT 10-0. 29-11-1903 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-JOVENTUT 3-0. 8-12-1903 AMISTÓS BARCELONA-ESPANYOL 1-3. 11-12-1903 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-INTERNACIONAL 1-1. 27-12-1903 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-CATALÀ 1-1. 3-01-1904 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-SANT GERVASI 10-0. 31-01-1904 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-SALUT 3-2. 7-02-1904 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-JOVENTUT 2-0. 14-02-1904 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-IBÈRIC 4-1. 17-02-1904 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-ESPANYOL 1-4. 21-02-1904 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-INTERNACIONAL 1-2. 28-02-1904 AMISTÓS BARCELONA-X 4-0. 13-1903-1904 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-SANT GERVASI 13-0. 27-1903-1904 AMISTÓS BARCELONA-ESPANYOL 0-1. 3-04-1904 AMISTÓS BARCELONA-ESPANYOL 1-2. 24-04-1904 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-ESPANYOL 4-4. 19-06-1904 AMISTÓS BARCELONA-SALUT 5-0.

A principis de 1905, el Futbol Club Barcelona va haver d’abandonar el camp i marxar a un altre lloc perquè els propietaris dels terrenys de Can Sabadell preveien urbanitzar-los. Així, doncs, en un moment de crisi esportiva pel club i de crisi social per la ciutat, es van traslladar a l’antic camp del desaparegut Futbol Club Hispania, en un solar sense edificar entre els carrers de París, Casanova, Londres i Muntaner.


Jugadors:
SOLER, MORRIS, VIDAL, QUIRANTE, HAMILTON, STANLEY, HARRIS, STEINBERG, PÉREZ, WHIL, MORRIS, BLACK i OSSÓ.

Partits jugats al camp de Can Sabadell:
24-09-1904 COPA SPORTSMEN'S CLUB BARCELONA-ESPANYOL 3-1. 26-09-1904 COPA SPORTSMEN'S CLUB BARCELONA-INTERNACIONAL 0-1. 26-10-1904 AMISTÓS BARCELONA-CATALÀ 0-1. 8-12-1904 AMISTÓS  BARCELONA-ESPANYOL 1-2. 26-12-1904 AMISTÓS BARCELONA-STADE OLYMPIQUE DE TOULOUSE 4-0. 11-12-1904 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-X 1-0. 8-01-1905 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-CATALÀ 6-0. 29-01-1905 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-INTERNACIONAL 2-2. 12-02-1905 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-ESPANYOL 1-1. 2-04-1905 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-CATALÀ 1-4. 7-06-1905 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-INTERNACIONAL 2-1. 21-06-1905 CAMPIONAT DE CATALUNYA BARCELONA-ESPANYOL 3-2. 6-01-1905 AMISTÓS BARCELONA-VILAFRANCA 6-0. 26-02-1905 AMISTÓS BARCELONA-CATALÀ 2-3. 16-06-1905 AMISTÓS BARCELONA-INTERNACIONAL 3-1.


Durant els anys que el barça estigué a Nou Barris, foren presidents de l’entitat Bartomeu Terradas i Brutau (1901-1902), Paul Haas (1902-1903) i Arthur Witty (1903-1905).
I acabada aquesta història, qui pot continuar afirmant que Nou Barris no té història? Doncs en té de molt antiga, i fins i tot del Barça.


Ricard Fernández i Valentí

2 comentaris:

  1. Ricard, la parroquia de la Mare de Deu de Fatima segueix en peu. La porta principal la te en el carrer Aneto. Inicialment estaba projectada a la part superior del barri, a prop de muntanya, pero el mossen de l'epoca va voler la parroquia al centre del barri.

    ResponElimina
  2. Gràcies per la teva informació. Procedeixo a la correcció del text.

    ResponElimina