Fins que Mossèn
Armengol va arribar el 1959, la gent anava a missa els diumenges a la Trinitat
Vella o a Santa Engràcia encara que a molts els hi quedés lluny i s’haguessin
de desplaçar per descampats i terrenys irregulars, polsegosos o enfangats els dies
de pluja.
Al arribar el mossèn,
una de les primeres coses que va fer va ser transformar el petit local destinat
en principi a botiga, en l’església de Sant Josep Obrer. Com que hi cabia molt
poca gent, encara que per les celebracions dels dies feiners era suficient, les
misses dels diumenges s’havien de fer al carrer traslladant l’altar a la porta
de la botiga i fer participar als fidels des del carrer. Com que no hi havia
bancs, havien d’estar drets amb el que això significava per la gent gran. Per
avisar que anava a començar la missa, el qui havia de fer d’escolà passava pels
carrers tocant una campana. Això va durar fins que no es va construir el
barracó, el juliol del 1960 i per no molestar el trànsit.
Degut al soroll i als
nens que cridaven i jugaven, es va traslladar l’altar a un dels angles de la
cruïlla del carrer de Palamós amb Via Favència on ja no molestava el pas de la
gent i dels que no hi participaven a l’Eucaristia: s’aprofitava l’espai no
urbanitzat (que ara és un espai enjardinat) que no interferís el pas pel
carrer. En aquest indret es va col·locar una creu que encara hi és i que forma
part de la història del barri i del naixement de la Parròquia.
Josep Maria
Babí i Guimerà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada