dijous, 3 de març de 2016

MARÇ. Nou Barris acomiada les dues darreres línies de tramvia de Barcelona


El 18 de març de 1971 es van suprimir les dues darreres línies de tramvia de Barcelona: la 49 i la 51. S’eliminava així un mitjà de transport que va prestar servei durant 99 anys, 3 mesos i 8 dies. Només restà en funcionament el “Tramvia Blau” com a testimoni vivent d’una xarxa que fou referència europea.
L’acte de comiat es va fer al vespre i hi van participar diversos vehicles de tramvia de les línies 49 i 51. es tractava de material històric previst per a un futur museu del transport i un autobús de la línia 51 que simbolitzava el relleu d’un mitjà a l’altra. La línia 49, en canvi, desapareixeria definitivament. La desfilada l’encapçalava un tramvia jardinera escortat per la Guàrdia Urbana que va sortir de la cotxera de Borbó, conduit per un antic tramviari que transportava als convidats i assistents, entre ells el conseller i president del Consell d’Administració de Tranvías de Barcelona Ramon Torres Muñoz, el vicepresident i conseller Joan Ros Picañol, el director de Tranvías de Barcelona Manuel Conde Cabeza acompanyat d’altres directius, la néta del primer director de la Companyia Josefa de Chopitea, i l’artista de varietats Miquel Palou “Flori”, el qual, a les Drassanes, va cantar el cuplet “El tramvia” popularitzat per Pilar Alonso. A la mateixa cotxera de Borbó es trobaven concentrats diversos afeccionats dels transports preparats amb càmeres de fotos. Al sortir de la cotxera, els vehicles reberen aplaudiments de la gent del carrer. Al passeig de Colom, un grup de vàndals van assaltar-los i davant la inoperància policial, aquests afeccionats els van haver de defensar.


Després de quatre hores de durada, a la plaça del Portal de la Pau, tots els vehicles anaven plens de gent. Allí esperava director general de Coordinació de la Companyia, Miquel Cabré i Llistosella. Un munt de persones esperaven impacientment l’arribada de la comitiva. Es podien llegir algunes pancartes com “Se despide alegremente con nostalgia de la gente. No me marcho por mi gusto, me marcho por lo más justo”. Es van repartir fins a 15.000 butlletins especials sobre els tramvies de Barcelona i s’expediren 80.000 bitllets commemoratius. Acabat l’acte, a les 3:30h de la matinada va entrar al dipòsit de la cotxera de Borbó el darrer tramvia. El resultat foren quatre tramvies gairebé desballestats i quatre més amb greus desperfectes, però mitjans de comunicació van explicar una altra versió dels fets, com el Boletín Informativo número 49 de l’abril de 1971 editat per Tranvías de Barcelona, on un reportatge gràfic deia que “hubo mucha alegría dentro de una gran prueba de civismo y cultura popular y también hubo nostalgia y tristeza al despedir al ULTIMO TRANVIA. Fue realmente una fecha importante para la ciudad. La ciudad que se queda sin tranvías. La muerte del querido Tranvía fue honrosa y no ha de resultar baldía. El útlimo tranvía murió a las tres de la madrugada del 19 de marzo de 1971... ¡VIVA EL TRANVÍA!”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada