Presentat el nou llibre LA TRANSICIÓN EN NOU BARRIS

El passat divendres dia 22 d'abril va tenir lloc la presentació del llibre LA TRANSICIÓN EN NOU BARRIS. Escrit pel nostre company i col·laborador Roberto Lahuerta Melero, forma part de la Col·lecció Favència de la nostra entitat. L'acte es va celebrar a les 19:30h. al Casal de Barri de la Prosperitat. A la taula principal hi van ser, a més de l'autor, en José Molina Ayala (president de l'Associació de Veïns de Turó de la Peira-Vilapicina-Ramon Albó entre els anys 1974 al 1982) i l'Andrés Naya Cabrero (líder veïnal).

Prèviament el nostre company Arnaldo Gil va fer l'obertura de l'acte tot saludant al públic assistent al qual, a més de donar a conèixer l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, els va brindar amb un PowerPoint dedicat a les lluites veïnals dels anys de la Transició, a mode d'introducció per anar obrint boca. Després van parlar els membres de la taula.

El torn de paraula va anar en primer lloc a en José Molina Ayala, qui va manifestar que havia estat un honor haver tingut l'oportunitat d'escriure el pròleg del llibre, un treball que considera molt complet i força treballat. Va destacar que no només es fa un repàs a la lluita de barris sinó també a les lluites polítiques, fet que el converteix en una obra de referència. Va expressar la seva emoció pel fet que, malgrat que han passat anys, encara pot compartir les lluites presents amb amistats de fa molts anys que hi eren presents durant el període de la Transició. Per a ell, les lluites veïnals i polítiques dels anys setanta que es van fer al territori de l'actual Nou Barris van tenir repercussió a nivell de Barcelona i molt més enllà. Va qualificar les associacions veïnals com d'escoles de la democràcia que defensaren els seus ideals amb orgull i emoció, amb un poder popular que es va imposar sobre l'institucional, i que van tenir una força com no van arribar a tenir-ho per arreu d'Europa. Finalment, va acabar remarcant que tot allò que avui dia es pot gaudir ha estat possible gràcies a què al darrera ha hagut gent molt batalladora que ho ha fet possible, i que en l'actualitat es continua i es continuarà batallant per millorar la vida de les persones.

Després es va passar el torn de paraula a l'Andrés Naya Cabrero. Va explicar que l'actual democràcia de la què gaudim no ha estat en veritat un pacte polític o gràcies als pares de la Constitució, sinó que ha estat possible gràcies als moviments veïnals i populars que es van oposar a la dictadura i van reclamar llibertat i drets humans. En aquest sentit, es queixà de la manca d'informació en aquest sentit del gran paper dels veïns i veïnes durant aquells anys, sovint silenciat. Va recordar que la primera vegada que va trepitjar Nou Barris va ser el 1974 en una manifestació contra l'execució de Salvador Puig i Antich, a la Via Júlia, i que la gent sortia dels bars a aplaudir-los. Les associacions veïnals marcaven les directrius a seguir, convertint-se en els paraigües de les multitudinàries manifestacions des del 1976, tot demanant ajuntaments democràtics i participatius. De l'actualitat es va lamentar que encara no sigui possible escollir per sufragi universal els representants de cada districte, un tema que considera pendent. Pel que fa al llibre, va valorar la gran aportació d'informació que no només fa referència al paper que desenvolupà la classe política sinó també del paper executat pel veïnat. Finalment, va llegir uns paràgrafs de Manuel Pérez Andújar procedents del llibre titulat "Paseos con mi madre" on s'explica que la democràcia va ser possible gràcies a les lluites veïnals.

En tercer lloc va parlar en Roberto, el qual es va centrar concretament a explicar l'estructura del seu llibre. Periòdicament acapara des del 1969 (en què es va decretar un estat d'excepció) fins el 1984 (en què es va crear oficialment el districte de Nou Barris). Va fer un repàs a les principals lluites veïnals que es van donar al districte, tant per demanar millores als barris com per solidaritzar-se amb els moviments antifranquistes d'altres ciutats d'Espanya. Sobre l'inici i el final de la Transició, creu que no hi ha dates clares, tot i que va fer referència als anys 1975 i 1978 com a molt importants. El llibre està dividit en cinc parts: 1) Del estado de excepción a la Operación Lucero, on s'expliquen els successos que tingueren a veure amb Nou Barris; 2) Tiempo de revueltas, on s'expliquen les nombroses lluites i manifestacions; 3) La hora de las urnas, on es parla de les organitzacions polítiques; 4) La lucha continúa, on es narren fets històrics a partir dels resultats electorals del 1977; i 5) Cronología esencial de Nou Barris, on s'estableix una cronologia dels principals esdeveniments succeïts al territori de l'actual Nou Barris del 1966 al 1984.

Del llibre va voler remarcar l'èmfasi en analitzar especialment les lluites locals, les manifestacions, les formacions polítiques que van desfilar per Nou Barris, els resultats electorals i les reivindicacions de tipus laboral. Va aprofitar per donar les gràcies a les persones que van col·laborar a fer realitat el llibre amb les seves aportacions personals. Per acabar, no es va voler oblidar de dos amics i companys de l'Arxiu que haurien pogut col·laborar i enriquir el contingut del llibre però que, malauradament, ja no hi són entre nosaltres, como són el Francesc Pujol i el Jordi Vilalta.

L'acte va acabar amb un fort aplaudiment del públic, força nombrós i que va omplir tota la sala. En Roberto, en qualitat d'autor del llibre, va signar nombrosos exemplars, i ja només aquell dia es van vendre molts, fet que preveu un gran èxit comercial d'un treball que consta de 430 pàgines i ve a engruixir una col·lecció de llibres encaminada a fomentar i difondre la memòria històrica dels barris de Nou Barris. Si us interessa el podeu adquirir a les llibreries de Nou Barris i també a la nostra entitat.