Davant la creixent preocupació per l'insuficient abastiment d'aigua a la ciutat de Barcelona i enfront els problemes de salubritat urbana, el 29 de gener de 1891 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar l'anomenat "Proyecto para la unificación y elevación de aguas de Moncada". Proposta del llavors arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, pretenia aprofitar la totalitat dels cabals municipals de Montcada i Reixac i construir una nova xarxa de conducció més segura que evités les filtracions i millorés les condicions de potabilitat de l'aigua, la qual havia d'arribar amb prou pressió per distribuir-la a través de l'Eixample. Per això, es requeria la construcció d'un aqüeducte, que fou anomenat Alt de Montcada, el qual, seguint el vessant litoral de Collserola, partiria d'una estació elevadora prevista a la Trinitat Vella fins arribar a un dipòsit ubicat al turó de Vallcarca, a 100 metres d'altitud.
Malauradament, però, mai no es va acabar de construir degut a diversos problemes tècnics, modificacions del projecte, plets pels drets de pas i ús de terrenys i el fet que Sant Andreu de Palomar i Sant Joan d'Horta encara no estaven agregats a Barcelona. Concretament la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB) fou qui més entrebancs va posar per a evitar competències.
En l'actualitat, d'aquell projecte municipal ens ha arribat fins els nostres dies el conjunt de Cases de l'Aigua de la Trinitat Vella i la Trinitat Nova, que enguany compleixen 100 anys de la seva inauguració, el túnel que per sota l'avinguda Meridiana connecta ambdues instal·lacions i arriba pel túnel conegut popularment com "los 500 escalones" fins el Pont dels Tres Ulls, i l'esmentat pont, un aqüeducte amb tres "ulls de bou" erigit el 1910 sobre el torrent de Calau i que ara es troba en procés de desenterrament i recuperació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada