L'efemèride d'aquest mes de juny té a veure amb un tema tant d'actualitat com és Motor Ibérica, de la qual pertany la factoria Nissan de Barcelona, en procés de tancament, fet que ha provocat les protestes dels seus treballadors i treballadores. Si ens remuntem 44 anys enrere, l'1 de juny de 1976, 250 dones i fills dels treballadors de Motor Ibérica, amb el suport de l'Asociación de Vecinos de 9 Barrios, van iniciar una tancada a l'església de Sant Andreu, a la plaça d'Orfila, en suport a la vaga de treballadors de Motor Ibérica, que es va perllongar 28 dies, fins van ser violentament desallotjats per la policia.
Els orígens del conflicte es remunten al 27 d’abril de 1976 quan es trobava en procés de negociació el conveni col·lectiu provincial del metall, ocasió en la qual els treballadors van sol·licitar a l'empresa la readmissió de 18 empleats acomiadats en el conflicte ocorregut el 1974, així com un augment lineal de 4.000 pessetes i la retirada d'uns 200 expedients oberts després de les aturades parcials enregistrades en aquelles mateixes dates.
L'empresa va acceptar discutir l'augment salarial, però es va negar rotundament a considerar la readmissió dels acomiadats. Els obrers, per la seva banda, consideraven que aquesta última reivindicació era la més important. Aviat aquesta discrepància de prioritats va generar un conflicte obert que va afectar a més de 3.500 obrers de les tres factories de Motor Ibérica al Poblenou, la Zona Franca i a Montcada i Reixac. La tensió es va incrementar quan l'empresa va sancionar a uns 1.800 obrers amb suspensió d'ocupació i sou.
Com a reacció, unes 300 dones i fills de vaguistes van protagonitzar, durant un mes, una tancada a l'església de Sant Andreu de Palomar, a la plaça d'Orfila. Això va ser possible gràcies al suport de Josep Camps i Ignasi Pujades, rector i vicari respectivament de la parròquia andreuenca. L'acció va despertar una activa solidaritat de pràcticament totes les associacions veïnals de Barcelona. Una d'elles va ser l'Asociación de Vecinos de 9 Barrios. I això no va ser pas casualitat, doncs molts dels treballadors de Motor Ibérica eren residents del nord de Sant Andreu, actual districte de Nou Barris. Aquella va ser una lluita de dones, on elles tingueren un paper fonamental i decisiu. Aconseguiren un extraordinari suport econòmic de fins a 17 milions de pessetes, a més d'aigua, menjar i medicaments. Una de les dones destacades en la lluita fou la Maruja Ruiz, lluitadora veïnal del barri de la Prosperitat, que s'encarregà de dirigir el tancament, doncs el seu marit treballava a Motor Ibérica. També va participar la seva filla, la María Dolores Medialdea, la qual feia els encàrrecs de provisions sense que li cobressin res a canvi.
Aquella tancada, malauradament, no tingué un final feliç. El dia 28 del mateix mes de juny va entrar la policia a desallotjar el temple. Ho van destrossar tot. Elles es van posar les jaquetes de Motor Ibérica sense portar res més a sota. Les autoritats policials van ordenar que se les traguessin, però al veure els pits nusos de les dones, especialment els pits molt grans d'una tal Júlia, van ordenar que se les tornessin a posar. A més, cap de les reivindicacions obreres va ser atesa i bona part dels treballadors va decidir de reincorporar-se al treball. Dels 1.800 acomiadats van ser readmesos 700 gràcies a una demanda per acomiadament improcedent.
Amb motiu dels 40 anys d'aquest esdeveniment, el 2017 es va celebrar un acte commemoratiu amb les protagonistes d'aquella efemèride i una exposició fotogràfica a l'església de Sant Andreu, a la plaça d'Orfila. Ara fa 44 anys l'experiència va servir per despertar consciències. I de la situació actual en relació al tancament de la Nissan, la darrera factoria de Motor Ibérica de Barcelona, despertarà consciències com va passar al 1976?
Fotos: Andreuenc.cat, Manel Armengol, Pilar Aymerich.
¡Interesante!
ResponElimina