diumenge, 13 de desembre del 2020

Passejada de barri virtual a Can Peguera i Turó de la Peira


El passat diumenge 29 de novembre a les 10.00 h va tenir lloc la darrera passejada de barri i darrera activitat de l'any dedicada a commemorar el 50è aniversari de la fundació de l'Asociación de Vecinos de 9 Barrios. El punt de trobada va ser al pla de les Madres de la Plaza de Mayo (al carrer del Doctor Pi i Molist cantonada amb el passeig del Verdum). Les persones que van participar en les explicacions dels punts d'interès van ser el Pep Ortiz (president de l'A.V. Can Peguera) i l'Antonio Silva (president de l'A.V. Turó de la Peira), amb el suport presencial de companys i companyes com ara l'Arnaldo Gil, l'Eugènia Àlvarez, el Jordi Sànchez, la Lourdes Ferrando, la Marta Grau i la Montse Argente, la qual es va encarregar de donar la benvinguda a les persones assistents. Igual que en les anteriors rutes, la situació excepcional viscuda a causa de la pandèmia de Covid-19 ha impedit l'assistència presencial de més persones, públic en general, la qual cosa ha obligat novament, per compensar, a fer-la virtual, enregistrant-la i emetent-la en directe pel grup de Facebook de l'Arxiu.


El punt de trobada va servir per explicar que l'espai està dedicat a les Madres de la Plaza de Mayo, si bé també hi ha una placa que fa menció al maquis Josep Lluís i Facerias, assassinat en aquest indret el 1957. Des del moviment veïnal es demana que les plaques del terra passin a ser faristols per donar-los-hi major visibilitat. Creuant el passeig del Verdum i enfilant el carrer del Doctor Pi i Molist es va arribar fins a la plaça major de Nou Barris, on hi ha la Seu del Districte, antic Institut Mental de la Santa Creu erigit entre 1885 i 1916. En el moment en què es començà a enderrocar, el 27 de maig de 1976 es va celebrar una assemblea multitudinària convocada per les associacions veïnals de Turó-Vilapiscina-Ramón Albó i de 9 Barrios on es decidí no deixar entrar les excavadores en els terrenys del Mental. Això va permetre salvar una part important dels terrenys que l'envoltaven. Avui en dia els pavellons salvats inclouen principalment la Seu del Districte de Nou Barris, la biblioteca i la caserna de la guàrdia urbana. Pels voltants del Mental hi ha el parc central de Nou Barris, inaugurat el 2003 i que va comportar  l'enderroc d'una part del barri de Can Carreras. Resta pendent la rehabilitació de la masia de Can Carerras com a equipament cultural. El 1990 es van erigir uns nous habitatges al carrer d'Ogassa que van allotjar als últims barraquistes de Barcelona provinents del barri del Carmel. Creuant sota els esmentats blocs d'habitatges se surt al passeig d'Urrútia, a l'altra costat del qual trobem el barri de Can Peguera, l'únic de cases barates que ha sobreviscut a Barcelona. El 1998, en el marc de les Festes Majors, l'A.V. Can Peguera va impulsar un referèndum per canviar el nom de Ramon Albó a Can Peguera, nom de la masia enderrocada el 1950 i on als terrenys de la qual es va erigir el barri entre 1929 i 1930. En aquest referèndum va guanyar la proposta de canvi per Can Peguera.


Dins del mateix nucli, pels carrers de Cabanelles, Ribelles i Cornudella es va passar per davant de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, actualment Casal de Gent Gran. Després d'anys d'abandonament, el 2011 es va inaugurar l'esmentat Casal, per bé que no s'aconseguí que la gestió fos veïnal. Un punt destacat és ser el conjunt d'edificis que conformen l'antic Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos, inaugurat el 1932 i que sota el franqusime va canviar el nom a Ramiro de Maeztu. Allà mateix, el 5 d'octubre de 1973 es va crear l'A.V. Turó-Vilapiscna-Ramón Albó. El 1974 es creà la comissió gestora de Ramon Albó, si bé no seria fins al 19 de novembre de 1977 on naixeria l'associació Centro Social Ramon Albó. L'antiga associació veïnal anà desapareixent a mesura que es constituïren les noves associacions. En l'actualitat totes elles són a la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris. Mereix esmentar que, en un dels edificis de l'antiga escola, l'Associació de Familiars de Malalts Mentals, PVC, l'A.V. Can Peguera, l'Esplai Tronada i l'Associació Ca n'Ensenya van crear a l'any 2002 l'Associació Sociocultural "La Cosa Nostra", on després s'afegirien un grup de dones i Renacer Boliviano, per gestionar les instal·lacions de l'antiga escola. Més tard es va inaugurar el Casal de Barri "La Cosa Nostra", situat a l'antic menjador de l'escola. Deu anys va costar a l'A.V. Turó de la Peira i a l'A.V. Can Peguera d'aconseguir el nou CAP Can Peguera, petició justificada per la massificació del CAP Guineueta.


Creuant el carrer de Travau el grup es va endinsar pel barri del Turó de la Peira. L'11 de novembre de 1990, amb l'ensorrament d'un edifici causant una víctima mortal al carrer del Cadí número 33, començà una llarga batalla contra l'aluminosi, que enguany compleix 30 anys. El constructor, Roman Sanahuja, va morir sense assumir cap culpa. Al llarg del temps s'han construït vuit blocs nous i la resta s'han rehabilitat. Allà al barri el 1973 es va crear l'Asociación de Vecinos Turó-Vilapiscina-Ramón Albó, embrió del qual després serien les associacions del sector. La seva seu va ubicar al passeig de la Peira i, més tard, al carrer d'Alloza. Actualment cogestiona el Centre Cívic Can Basté i continua al capdavant de les lluites per aconseguir millores al barri. Pel passeig de la Peira i ben a prop del passeig de Fabra i Puig trobem l'espai que, antuvi, hi hagueren les basses de rec de les masies de l'entorn, les quals formaren part de la memòria col·lectiva del barri. Després va passar a ser un solar brut i degradat, moment en què l'espai es reivindicà per a usos socials, una lluita que donà lloc a una plaça i al Centre Cívic "Les Basses", obert l'any 1988. Arribats a la masia de Can Basté pels carrers de Pañalara i Rosario Pi esmentar que, amb motiu de les obres de remodelació l'any 1991 es van trobar restes de ceràmica romana. Els darrers propietaris del casalot foren els Rocafort, els quals la van vendre a l'Ajuntament. Aquest espai fou motiu de manifestacions i assemblees per fer l'Ateneu Popular. El 1995 es va inaugurar com centre cívic gestionat pel barri envers l'entitat que van formar (T.A.S.C.) constituïda per vuits entitats del barri.


Pel carrer de Sant Iscle es va arribar a la plaça d'Humberto Rivas, fotògraf amb lligams com docent en el camp de la fotografia. Ben a prop hi ha els Jardins de Pilar Ureña, dedicats a una veïna del Turó de la Peira que va morir el 2010, pionera de la Vocalia de Dones del Turó, militant de l'associació veïnal i molt compromesa en la millora de les recluses de les presons, motiu pel qual el 1987 va fundar el grup "Dona i Presó. Tant l'A.V. Turó de la Peira com l'Axiu Històric de Roquetes-Nou Barris, amb el suport de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris, van proposar de posar el seu nom en aquest jardí. Allà al costat, entre els carrers de Sant Iscle i Doctor Pi i Molist havia l'antiga piscina del Turó, ja obsoleta, igual que les dures pistes on jugava el club de futbol sala Montsant conegudes popularment com "La Jaula". Tant el nou complex esportiu com la recuperació de l'espai eren velles reivindicacions veïnals que, finalment, amb la inauguració del nou poliesportiu s'han aconseguit. També es va  aconseguir la construcció de la rampa que dóna accés al casal de gent gran, facilitant així l'accés des del carrer del Doctor Pi i Molist. La plaça d'Olof Palme, a l'esquerra del carrer de Sant iscle, inaugurada el 1992, tenia problemes d'accessibilitat. Després d'una intensa rehabilitació va reobrir al públic el 2019 amb la renovació de l'àrea de jocs infantils, la instal·lació d'una nova escala i l'eliminació de les barreres arquitectòniques.


Pel carrer del Nil es va sortir al final del carrer del doctor Pi i Molist amb Maladeta, punt i final de la ruta, on la companya Montse Argente va fer el comiat del grup. La gravació ha quedat enregistrada i és de consulta pública per a tothom tant al fons documental de l'entitat com també al grup de Facebook de l'Arxiu. En aquest sentit, aprofitem l'ocasió per desitjar que al proper any la situació es normalitzi el més aviat possible i, quan abans millor, puguem recuperar les passejades presencials i les rutes per Collserola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada